dimecres, desembre 24, 2008
Revisions bibliogràfiques
1429 Sobretractament amb corticoides inhalats i problemes amb el diagnòstic a l'atenció primària
http://www.gencat.net/ics/professionals/recull/bibliografic/2008_7/1429.htm
AAEM Lucas, FWJM Smeenk, IJ Smeele and CP van Schayck. Overtreatment with inhaled corticosteroids and diagnostic problems in primary care patients, an exploratory study. Family Practice 2008;25(2):86-91.
Introducció. És àmpliament conegut que molts malalts amb asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) estan infradiagnosticats i infratractats, però és menys conegut el possible excés diagnòstic i subseqüent sobretractament amb corticoides inhalats.
Objectius. Aquest estudi investiga com n'és d'habitual que els corticoides inhalats es prescriguin sense estar indicats i com n'és d'important el problema de diagnòstic causat per la inadequada prescripció i ús dels corticoides inhalats.
Mètodes. S'hi van incloure tots els pacients referits a un centre de diagnòstic d'atenció primària durant 6 mesos que utilitzaven corticoides inhalats sense una indicació clara. Els seus metges de família van ser preguntats sobre les raons per prescriure corticoides inhalats. Si no es podia arribar a un diagnòstic clar, es demanava als seus metges de família que aturessin els corticoides inhalats i que fessin una espirometria després d'un període d'almenys 3 mesos sense prendre corticoides. Després d'1 any, l'ús de corticoides inhalats era avaluat i el diagnòstic restablert.
Resultats. De tots els malalts referits (2.271), 1.171 utilitzaven corticoides inhalats, 505 (30 %) sense una indicació clara. Després d'1 any, els resultats finals indicaren que un 11 % dels malalts que originàriament utilitzaven corticoides inhalats no en tenien una indicació clara i per tant van deixar de prendre'ls. Per a un 15 %, les raons per prendre corticoides inhalats van continuar essent poc clares.
Conclusions. El sobretractament amb corticoides inhalats sembla considerable en l'atenció primària, cosa que etiqueta falsament malalts com a asmàtics i genera costos innecessaris i possibles efectes secundaris. Els metges de família han de ser més conscients de la necessitat de tenir un diagnòstic adequat abans de prescriure corticoides inhalats. El sobretractament amb corticoides inhalats a l'atenció primària es pot disminuir donant suport als metges de família en els processos de diagnòstic i en les preses de decisions.
Font de finançament. "Partners in Care Solutions", una iniciativa de la Institució de Recerca Caphri, Pfizer Inc i Boehringer Ingelheim Inc.
Conflicte d'interessos. Cap de declarat.
Comentari crític. A causa de la major preocupació que des de fa un temps s'està donant per tal de diagnosticar ràpidament l'asma i l'MPOC és temptador començar medicació amb corticoides inhalats si els malalts es presenten a la consulta amb símptomes bronquials sense confirmar el diagnòstic amb una espirometria. Una vegada els malalts són etiquetats com a asmàtics o amb MPOC és difícil de treure aquesta etiqueta.Tot i que és evident que no s'ha de donar i continuar una medicació sense tenir un diagnòstic clar, l'estudi mostra que la meitat dels metges de família a qui es va demanar el motiu pel qual havien prescrit corticoides inhalats no en sabien donar la raó. Sembla oportú que si hi ha dubtes sobre si estem davant d'asma /MPOC aturem els corticoides inhalats i fem una espirometria per tal de revaluar el diagnòstic.
Revisor
Josep Vidal
EAP Alt Berguedà
http://www.gencat.net/ics/professionals/recull/bibliografic/2008_7/1429.htm
AAEM Lucas, FWJM Smeenk, IJ Smeele and CP van Schayck. Overtreatment with inhaled corticosteroids and diagnostic problems in primary care patients, an exploratory study. Family Practice 2008;25(2):86-91.
Introducció. És àmpliament conegut que molts malalts amb asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) estan infradiagnosticats i infratractats, però és menys conegut el possible excés diagnòstic i subseqüent sobretractament amb corticoides inhalats.
Objectius. Aquest estudi investiga com n'és d'habitual que els corticoides inhalats es prescriguin sense estar indicats i com n'és d'important el problema de diagnòstic causat per la inadequada prescripció i ús dels corticoides inhalats.
Mètodes. S'hi van incloure tots els pacients referits a un centre de diagnòstic d'atenció primària durant 6 mesos que utilitzaven corticoides inhalats sense una indicació clara. Els seus metges de família van ser preguntats sobre les raons per prescriure corticoides inhalats. Si no es podia arribar a un diagnòstic clar, es demanava als seus metges de família que aturessin els corticoides inhalats i que fessin una espirometria després d'un període d'almenys 3 mesos sense prendre corticoides. Després d'1 any, l'ús de corticoides inhalats era avaluat i el diagnòstic restablert.
Resultats. De tots els malalts referits (2.271), 1.171 utilitzaven corticoides inhalats, 505 (30 %) sense una indicació clara. Després d'1 any, els resultats finals indicaren que un 11 % dels malalts que originàriament utilitzaven corticoides inhalats no en tenien una indicació clara i per tant van deixar de prendre'ls. Per a un 15 %, les raons per prendre corticoides inhalats van continuar essent poc clares.
Conclusions. El sobretractament amb corticoides inhalats sembla considerable en l'atenció primària, cosa que etiqueta falsament malalts com a asmàtics i genera costos innecessaris i possibles efectes secundaris. Els metges de família han de ser més conscients de la necessitat de tenir un diagnòstic adequat abans de prescriure corticoides inhalats. El sobretractament amb corticoides inhalats a l'atenció primària es pot disminuir donant suport als metges de família en els processos de diagnòstic i en les preses de decisions.
Font de finançament. "Partners in Care Solutions", una iniciativa de la Institució de Recerca Caphri, Pfizer Inc i Boehringer Ingelheim Inc.
Conflicte d'interessos. Cap de declarat.
Comentari crític. A causa de la major preocupació que des de fa un temps s'està donant per tal de diagnosticar ràpidament l'asma i l'MPOC és temptador començar medicació amb corticoides inhalats si els malalts es presenten a la consulta amb símptomes bronquials sense confirmar el diagnòstic amb una espirometria. Una vegada els malalts són etiquetats com a asmàtics o amb MPOC és difícil de treure aquesta etiqueta.Tot i que és evident que no s'ha de donar i continuar una medicació sense tenir un diagnòstic clar, l'estudi mostra que la meitat dels metges de família a qui es va demanar el motiu pel qual havien prescrit corticoides inhalats no en sabien donar la raó. Sembla oportú que si hi ha dubtes sobre si estem davant d'asma /MPOC aturem els corticoides inhalats i fem una espirometria per tal de revaluar el diagnòstic.
Revisor
Josep Vidal
EAP Alt Berguedà
Revisions bibliogràfiques
1405 Resposta a errors mèdics seriosos en l'atenció primària - conseqüències pels metges involucrats: anàlisi de 75 casos a Alemanya
http://www.gencat.net/ics/professionals/recull/bibliografic/2008_4/1405.htm
Fisseni G, Pentzek M and Abholz H-H. Responding to serious medical error in general practice-consequences for the GPs involved: analysis of 75 cases from Germany. Family Practice 2008; 25:9-13.
Objectiu. Records dels metges de primària sobre els errors de tractament més seriosos de la seva carrera i les seves conseqüències. Hi influeix qui va contribuir a l'error o a la seva descoberta o divulgació?
Disseny. Qüestionaris anònims sobre "els 3 errors mèdics més seriosos de la teva carrera com a metge de primària". Es va facilitar als metges que participaven en l'estudi una definició operacional d'error mèdic seriós. Els metges van utilitzar una tècnica especial per recordar errors seriosos utilitzant associacions amb els malalts. El mètode per recordar i el qüestionari semiestructurat de 25 paràmetres utilitzat va ser provat prèviament pels autors. Els paràmetres van ser analitzats de manera quantitativa i mitjançant anàlisi qualitativa de contingut.
Emplaçament. Centres d'atenció primària de la regió nord del Rin d'Alemanya: 32 metges de primària van informar sobre 75 dels seus errors mèdics més seriosos.
Resultats. A més de la meitat dels casos analitzats, altres persones van contribuir considerablement als errors dels metges de primària. Molts dels errors van ser descoberts i divulgats als malalts pels metges de primària: ja sigui pels metges involucrats o per col·legues. Molts dels metges involucrats van sofrir una pèrdua de la seva reputació i de malalts. De totes maneres, més pacients van romandre amb els seus metges que no pas els van deixar, depenent de qui va contribuir a l'error, qui el va descobrir i de qui va informar el malalt.
Conclusions. La majoria de malalts van mantenir la confiança amb els seus metges de primària després d'un error mèdic seriós, sobretot si el metge no va ser l'únic que va contribuir a l'error i si el metge va participar activament en la descoberta i divulgació de l'error.
Font de finançament. No hi consta.
Conflicte d'interessos. Cap de declarat.
Comentari crític. A molts professionals els amoïna que el fet d'admetre haver comès un error els produeixi una pèrdua de prestigi entre els col·legues i els seus malalts. Aquest estudi explica que, si bé això és cert, l'impacte és menor si els metges involucrats estan oberts a les crítiques i juguen un paper actiu en el descobriment i informació de l'error als pacients afectats.
En alguns països europeus com és el cas d'alemanya i el Regne Unit s'estan implantant sistemes per informar anònimament i aprendre dels errors mèdics seriosos. És important que la professió mèdica prengui mesures, individualment o organitzativa, per evitar errors mèdics. També és important que els professionals responguin adequadament a aquests errors i rebin els suport psicològic que necessiten.
Revisor
Josep Vidal
EAP Alt Berguedà
http://www.gencat.net/ics/professionals/recull/bibliografic/2008_4/1405.htm
Fisseni G, Pentzek M and Abholz H-H. Responding to serious medical error in general practice-consequences for the GPs involved: analysis of 75 cases from Germany. Family Practice 2008; 25:9-13.
Objectiu. Records dels metges de primària sobre els errors de tractament més seriosos de la seva carrera i les seves conseqüències. Hi influeix qui va contribuir a l'error o a la seva descoberta o divulgació?
Disseny. Qüestionaris anònims sobre "els 3 errors mèdics més seriosos de la teva carrera com a metge de primària". Es va facilitar als metges que participaven en l'estudi una definició operacional d'error mèdic seriós. Els metges van utilitzar una tècnica especial per recordar errors seriosos utilitzant associacions amb els malalts. El mètode per recordar i el qüestionari semiestructurat de 25 paràmetres utilitzat va ser provat prèviament pels autors. Els paràmetres van ser analitzats de manera quantitativa i mitjançant anàlisi qualitativa de contingut.
Emplaçament. Centres d'atenció primària de la regió nord del Rin d'Alemanya: 32 metges de primària van informar sobre 75 dels seus errors mèdics més seriosos.
Resultats. A més de la meitat dels casos analitzats, altres persones van contribuir considerablement als errors dels metges de primària. Molts dels errors van ser descoberts i divulgats als malalts pels metges de primària: ja sigui pels metges involucrats o per col·legues. Molts dels metges involucrats van sofrir una pèrdua de la seva reputació i de malalts. De totes maneres, més pacients van romandre amb els seus metges que no pas els van deixar, depenent de qui va contribuir a l'error, qui el va descobrir i de qui va informar el malalt.
Conclusions. La majoria de malalts van mantenir la confiança amb els seus metges de primària després d'un error mèdic seriós, sobretot si el metge no va ser l'únic que va contribuir a l'error i si el metge va participar activament en la descoberta i divulgació de l'error.
Font de finançament. No hi consta.
Conflicte d'interessos. Cap de declarat.
Comentari crític. A molts professionals els amoïna que el fet d'admetre haver comès un error els produeixi una pèrdua de prestigi entre els col·legues i els seus malalts. Aquest estudi explica que, si bé això és cert, l'impacte és menor si els metges involucrats estan oberts a les crítiques i juguen un paper actiu en el descobriment i informació de l'error als pacients afectats.
En alguns països europeus com és el cas d'alemanya i el Regne Unit s'estan implantant sistemes per informar anònimament i aprendre dels errors mèdics seriosos. És important que la professió mèdica prengui mesures, individualment o organitzativa, per evitar errors mèdics. També és important que els professionals responguin adequadament a aquests errors i rebin els suport psicològic que necessiten.
Revisor
Josep Vidal
EAP Alt Berguedà
dissabte, maig 31, 2008
Setmana sense fum
Josep Vidal i Alaball
Bergueda Actual 30/05/08
Del 26 al 31 de maig del 2008 es celebra la IX setmana sense fum organitzada per el Departament de Salut, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i el Grup d’Atenció Primària d’Abordatge al Tabaquisme i que porta per lema “Per totes les persones i, sobretot, per tu”. Aquesta campanya pretén donar a conèixer de manera clara els efectes nocius del tabaquisme actiu i passiu i informar a les persones que volen deixar de fumar dels recursos existents per fer-ho. La campanya també incorpora una Guia per al tractament del tabaquisme actiu i passiu i coincideix amb el Dia Mundial Sense Tabac del dia 31 de maig.
A Catalunya, 3 de cada 10 persones de 15 anys i més són fumadores (25,5% amb consum diari i 3,9% amb consum ocasional). La proporció de fumadors està disminuint, i ho fa més accentuadament en els homes que en les dones. A Catalunya, un 48,4% dels ciutadans (835.000 persones aproximadament) que fumen volen deixar-ho. Entre aquestes persones, un 73,3% tenen entre 15-44 anys i un 40,8% són dones.
És conegut que el tabac conté una droga, la Nicotina, 600 additius i més de 4000 productes tòxics. Fumar redueix la tolerància a l’exercici, accelera l’envelliment de la pell (apareixen més arrugues a la cara) i provoca taques a les dents. A més afecta el correcte funcionament dels pulmons cosa que provoca entre altres coses la típica tos del matí al llevar-se, que els constipats i les bronquitis triguin més temps a curar-se i que empitjorin malalties com l’asma. També està demostrat que el tabac provoca un augment del risc de patir càncer de pulmó i malalties cardiovasculars.
A més a més, cada vegada s’estan demostrant millor els riscos del tabaquisme passiu (inhalació de l’aire contaminat pel fum del tabac). El tabaquisme passiu pot provocar malalties respiratòries agudes, agreujament dels símptomes de l’asma en nens i adults, malalties coronàries (angina de pit, infart de miocardi) i augment del risc de determinats càncers. Els nens petits són els més perjudicats perquè no poden evitar voluntàriament l’exposició a l’aire contaminat pel fum del tabac. A més, no hi ha cap grau segur d’exposició ni cap dispositiu que elimini de l’ambient el fum del tabac ni els seus productes tòxics.
El tabac és en l’actualitat segurament el problema més important de salut pública de Catalunya i potser ja està arribant el moment de ser menys tolerant amb els quins no respecten el dret dels no fumadors a respirar aire lliure del fum del tabac.
Bergueda Actual 30/05/08
Del 26 al 31 de maig del 2008 es celebra la IX setmana sense fum organitzada per el Departament de Salut, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i el Grup d’Atenció Primària d’Abordatge al Tabaquisme i que porta per lema “Per totes les persones i, sobretot, per tu”. Aquesta campanya pretén donar a conèixer de manera clara els efectes nocius del tabaquisme actiu i passiu i informar a les persones que volen deixar de fumar dels recursos existents per fer-ho. La campanya també incorpora una Guia per al tractament del tabaquisme actiu i passiu i coincideix amb el Dia Mundial Sense Tabac del dia 31 de maig.
A Catalunya, 3 de cada 10 persones de 15 anys i més són fumadores (25,5% amb consum diari i 3,9% amb consum ocasional). La proporció de fumadors està disminuint, i ho fa més accentuadament en els homes que en les dones. A Catalunya, un 48,4% dels ciutadans (835.000 persones aproximadament) que fumen volen deixar-ho. Entre aquestes persones, un 73,3% tenen entre 15-44 anys i un 40,8% són dones.
És conegut que el tabac conté una droga, la Nicotina, 600 additius i més de 4000 productes tòxics. Fumar redueix la tolerància a l’exercici, accelera l’envelliment de la pell (apareixen més arrugues a la cara) i provoca taques a les dents. A més afecta el correcte funcionament dels pulmons cosa que provoca entre altres coses la típica tos del matí al llevar-se, que els constipats i les bronquitis triguin més temps a curar-se i que empitjorin malalties com l’asma. També està demostrat que el tabac provoca un augment del risc de patir càncer de pulmó i malalties cardiovasculars.
A més a més, cada vegada s’estan demostrant millor els riscos del tabaquisme passiu (inhalació de l’aire contaminat pel fum del tabac). El tabaquisme passiu pot provocar malalties respiratòries agudes, agreujament dels símptomes de l’asma en nens i adults, malalties coronàries (angina de pit, infart de miocardi) i augment del risc de determinats càncers. Els nens petits són els més perjudicats perquè no poden evitar voluntàriament l’exposició a l’aire contaminat pel fum del tabac. A més, no hi ha cap grau segur d’exposició ni cap dispositiu que elimini de l’ambient el fum del tabac ni els seus productes tòxics.
El tabac és en l’actualitat segurament el problema més important de salut pública de Catalunya i potser ja està arribant el moment de ser menys tolerant amb els quins no respecten el dret dels no fumadors a respirar aire lliure del fum del tabac.
divendres, octubre 12, 2007
La grip, un problema de salut pública
Josep Vidal i Alaball
berguedà actual 11/10/07
La grip és una malaltia infecciosa vírica de les vies respiratòries molt contagiosa. Es calcula que entre el 5% i el 20% de la població general i fins el 50% o més de les persones internades en institucions tancades emmalalteix de grip cada any. Això dóna lloc a un important nombre de consultes mèdiques i dies laborables perduts com a conseqüència de la malaltia i la seva convalescència, que pot oscil·lar entre dies i setmanes. La grip pot ser mortal, principalment en persones grans o amb factors de risc preexistents. A diferència d’altres virus com el de l’hepatitis B o xarrampió, el virus de la grip varia les seves característiques amb facilitat, per això les vacunes s’han d’elaborar cada temporada i cal que ens vacunem cada any.
berguedà actual 11/10/07
La grip és una malaltia infecciosa vírica de les vies respiratòries molt contagiosa. Es calcula que entre el 5% i el 20% de la població general i fins el 50% o més de les persones internades en institucions tancades emmalalteix de grip cada any. Això dóna lloc a un important nombre de consultes mèdiques i dies laborables perduts com a conseqüència de la malaltia i la seva convalescència, que pot oscil·lar entre dies i setmanes. La grip pot ser mortal, principalment en persones grans o amb factors de risc preexistents. A diferència d’altres virus com el de l’hepatitis B o xarrampió, el virus de la grip varia les seves característiques amb facilitat, per això les vacunes s’han d’elaborar cada temporada i cal que ens vacunem cada any.
Arriba al Berguedà la campanya preventiva contra la grip
Josep Vidal i Alaball
berguedà actual 11/10/07
El sistema mèdic aconsella la vacunació a col·lectius de risc com: persones grans, malalts respiratoris i professionals exposats
El dia 1 d’octubre va començar la campanya de vacunació antigripal a Catalunya que s’allargarà fins al 30 de novembre de 2007. Les vacunes estan disponibles de forma gratuïta en els centres d’atenció primària de la nostra comarca. La temporada 2005-2006 es van distribuir a Catalunya 1.336.507 vacunes als centres d’atenció primària i altres centres vacunals de Catalunya, això va suposar un 70,2% de les persones susceptibles de vacunació.
La vacunació antigripal està adreçada principalment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip com són: persones de 60 anys d’edat o més, persones internades en institucions tancades (residències geriàtriques, centres de malalties cròniques i malalties mentals, etc), adults i infants amb malalties pulmonars (inclòs l’asma) o cardiovasculars cròniques, adults i infants que pateixen malalties metabòliques (com la diabetis mellitus), renals o hepàtiques cròniques, anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió. La vacuna també està indicada i es considera segura en dones embarassades.
També s’adreça als persones o grups que poden transmetre la grip a persones d’alt risc com són: treballadors de la salut tant de l’atenció primària com l’hospitalària, treballadors d’institucions (residències geriàtriques o centres de malalts crònics) que tinguin contacte amb pacients o residents, personal que presta assistència domiciliària a individus d’alt risc (infermeria, treballadors voluntaris, etc) i persones que conviuen amb persones d’alt risc. També es recomana la vacunació en persones que efectuen serveis essencials per a la comunitat (policies, bombers, personal de protecció civil, etc) per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals.
La campanya de vacunació antigripal 2007-2008 té com a objectius incrementar la cobertura de vacunació antigripalfins al 74% de la població de grups de risc i millorar la cobertura en treballadors de la salut, ja que tot i la importància de la vacunació, la cobertura assolida fins ara en aquest grup ha estat baixa.
Les persones a les quals els està indicada la vacuna i volen rebre-la es poden adreçar als centres d'atenció primària de salut de la nostra comarca on els indicaran que cal fer per obtenir-la. Alguns centres, com el Consultori de Bagà, tenen previst fer 1 setmana intensiva de vacunació, tot i que la vacuna es podrà obtenir també fins al final de la campanya. Aquest centre també té previst revisar l’estat vacunal de les persones que acudeixin a vacunar-se i oferir, quan calgui, altres vacunes recomanades.
berguedà actual 11/10/07
El sistema mèdic aconsella la vacunació a col·lectius de risc com: persones grans, malalts respiratoris i professionals exposats
El dia 1 d’octubre va començar la campanya de vacunació antigripal a Catalunya que s’allargarà fins al 30 de novembre de 2007. Les vacunes estan disponibles de forma gratuïta en els centres d’atenció primària de la nostra comarca. La temporada 2005-2006 es van distribuir a Catalunya 1.336.507 vacunes als centres d’atenció primària i altres centres vacunals de Catalunya, això va suposar un 70,2% de les persones susceptibles de vacunació.
La vacunació antigripal està adreçada principalment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip com són: persones de 60 anys d’edat o més, persones internades en institucions tancades (residències geriàtriques, centres de malalties cròniques i malalties mentals, etc), adults i infants amb malalties pulmonars (inclòs l’asma) o cardiovasculars cròniques, adults i infants que pateixen malalties metabòliques (com la diabetis mellitus), renals o hepàtiques cròniques, anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió. La vacuna també està indicada i es considera segura en dones embarassades.
També s’adreça als persones o grups que poden transmetre la grip a persones d’alt risc com són: treballadors de la salut tant de l’atenció primària com l’hospitalària, treballadors d’institucions (residències geriàtriques o centres de malalts crònics) que tinguin contacte amb pacients o residents, personal que presta assistència domiciliària a individus d’alt risc (infermeria, treballadors voluntaris, etc) i persones que conviuen amb persones d’alt risc. També es recomana la vacunació en persones que efectuen serveis essencials per a la comunitat (policies, bombers, personal de protecció civil, etc) per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals.
La campanya de vacunació antigripal 2007-2008 té com a objectius incrementar la cobertura de vacunació antigripalfins al 74% de la població de grups de risc i millorar la cobertura en treballadors de la salut, ja que tot i la importància de la vacunació, la cobertura assolida fins ara en aquest grup ha estat baixa.
Les persones a les quals els està indicada la vacuna i volen rebre-la es poden adreçar als centres d'atenció primària de salut de la nostra comarca on els indicaran que cal fer per obtenir-la. Alguns centres, com el Consultori de Bagà, tenen previst fer 1 setmana intensiva de vacunació, tot i que la vacuna es podrà obtenir també fins al final de la campanya. Aquest centre també té previst revisar l’estat vacunal de les persones que acudeixin a vacunar-se i oferir, quan calgui, altres vacunes recomanades.
divendres, juny 15, 2007
27 de maig: canvi generacional
Josep Vidal i Alaball
Bergueda Actual
Es poden analitzar les passades eleccions municipals del 27 de maig a Berga de moltes maneres i en moltes claus diferents; la pèrdua de l’Alcaldia quasi segura per part del PSC i la recuperació de la mateixa per CiU, l’irrupció de la CUP, la davallada d’ERC, el nou fracàs d’Iniciativa per Catalunya per ser representada a l’ajuntament de la ciutat .... Jo però les voldria valorar des d’un altre punt de vista ja que crec que aquestes eleccions municipals a Berga han representat un canvi generacional per als polítics berguedans. Si es confirma la notícia que en Ramon Camps no continuarà com a líder del PSC de Berga, desapareixerà l’últim dels tres grans protagonistes de la vida política que en la meva opinió ha tingut Berga en els darrers 25 anys juntament amb en Jaume Farguell i en Josep Badia. Si en Farguell va ser apartat de l’ajuntament l’any 1999, fa uns mesos l’hi va tocar el torn a en Badia que ja no va ser present a les llistes de CiU. Això ha anat acompanyat de l’aparició de nous polítics de menys de 40 anys que han passat a ocupar llocs importants en les llistes dels principals partits polítics de la ciutat. Si bé no és un polític nou ja que fa 8 anys que és regidor, el nom més destacat dintre d’aquests joves polítics és en Juli Gendrau, el que properament amb quasi seguretat serà nou Alcalde de la ciutat. No cal oblidar però altres polítics que també tenen menys de 40 anys com Daniel Bullich o Antoni Baños del PSC i Jaume Vegas i Rosa Guitart de CiU. Una menció especial cal fer-la per la CUP, una candidatura formada exclusivament per gent jove i que amb noms com Natxo Romero o Anna Maria Guijarro aspiren a protagonitzar el futur polític de la nostra ciutat. Alguns han donat la culpa dels seus mal resultats a la presencia de la CUP, potser tenen raó, però també caldria que analitzessin perquè els partits polítics tradicionals no ha estat capaços d’encabir a gent de la CUP que han demostrat que tenien una maduresa política suficient com per atraure un nombre important de vots dels berguedans. Voldria aprofitar aquest article per demanar a tota aquesta nova generació de polítics que treballin conjuntament per aconseguir que molts altres joves trobin que val la pena de perdre mitja hora de la seva vida per exercir el seu dret al vot, crec que la taxes d’abstenció els haurien de fer reflexionar profundament.
Berga, 12 de juny del 2007
Bergueda Actual
Es poden analitzar les passades eleccions municipals del 27 de maig a Berga de moltes maneres i en moltes claus diferents; la pèrdua de l’Alcaldia quasi segura per part del PSC i la recuperació de la mateixa per CiU, l’irrupció de la CUP, la davallada d’ERC, el nou fracàs d’Iniciativa per Catalunya per ser representada a l’ajuntament de la ciutat .... Jo però les voldria valorar des d’un altre punt de vista ja que crec que aquestes eleccions municipals a Berga han representat un canvi generacional per als polítics berguedans. Si es confirma la notícia que en Ramon Camps no continuarà com a líder del PSC de Berga, desapareixerà l’últim dels tres grans protagonistes de la vida política que en la meva opinió ha tingut Berga en els darrers 25 anys juntament amb en Jaume Farguell i en Josep Badia. Si en Farguell va ser apartat de l’ajuntament l’any 1999, fa uns mesos l’hi va tocar el torn a en Badia que ja no va ser present a les llistes de CiU. Això ha anat acompanyat de l’aparició de nous polítics de menys de 40 anys que han passat a ocupar llocs importants en les llistes dels principals partits polítics de la ciutat. Si bé no és un polític nou ja que fa 8 anys que és regidor, el nom més destacat dintre d’aquests joves polítics és en Juli Gendrau, el que properament amb quasi seguretat serà nou Alcalde de la ciutat. No cal oblidar però altres polítics que també tenen menys de 40 anys com Daniel Bullich o Antoni Baños del PSC i Jaume Vegas i Rosa Guitart de CiU. Una menció especial cal fer-la per la CUP, una candidatura formada exclusivament per gent jove i que amb noms com Natxo Romero o Anna Maria Guijarro aspiren a protagonitzar el futur polític de la nostra ciutat. Alguns han donat la culpa dels seus mal resultats a la presencia de la CUP, potser tenen raó, però també caldria que analitzessin perquè els partits polítics tradicionals no ha estat capaços d’encabir a gent de la CUP que han demostrat que tenien una maduresa política suficient com per atraure un nombre important de vots dels berguedans. Voldria aprofitar aquest article per demanar a tota aquesta nova generació de polítics que treballin conjuntament per aconseguir que molts altres joves trobin que val la pena de perdre mitja hora de la seva vida per exercir el seu dret al vot, crec que la taxes d’abstenció els haurien de fer reflexionar profundament.
Berga, 12 de juny del 2007
dissabte, febrer 03, 2007
Berga, uns anys després (introducció)
Per Josep Vidal i Alaball
He tornat a viure a Berga després de molts anys d'estar a la Gran Bretanya. És evident que la ciutat ha canviat molt en el últims anys i per això m'he proposat escriure de manera més o menys periòdica al Berguedà Actual per descriure els canvis que he trobat la la meva ciutat i també a la comarca en general. La meva intenció inicial no és la de ser crític amb la ciutat i la comarca però la condició humana sempre tendeix a notar més les coses negatives que les positives. També és cert que quan es veuen més els problemes és quan fa un temps que no vius en un lloc, quan els pateixes diàriament ja t’hi acostumes.
Em volia estrenar amb un tema polèmic; la circulació viària a Berga. Com ha empitjorat el trànsit a Berga en els últims 10 anys és una de les coses que m'han xocat més des de que he tornat. Fa uns anys era impensable haver de fer 10 o 15 minuts de cua en una cruïlla de la ciutat, però ara això és una norma que es repeteix cada matí i cada tarda en molts carrers. He de reconèixer que els Berguedans tenim una gran part de culpa en que la circulació sigui tant dolenta en determinades hores del dia, ja que cada vegada agafem més el cotxe per fer trajectes més petits. De fet, a Berga el 90% dels trajectes es poden fer perfectament a peu. Però també s'ha de dir que l'ordenació del transit no sembla la més adequada en alguns punts neuràlgics de la ciutat. Les cruïlles del Carrer Pere III amb el Passeig de la Pau i del final de la Ronda Moreta són punts negres i no sembla que s'hi hagi fet res per resoldre el problema en els últims 5 o 6 anys. La localització dels passos zebra tampoc sembla molt encertat (alguns estan al mig de corbes o estan duplicats) i n'hi han molts de mig esborrats. A vegades em pregunto si els passos zebra han estat pintats per la funerària local... Els pocs semàfors que hi han no sembla que facin gaire bé la seva funció ja que funcionen independentment del trànsit que hi hagi. Sovint t'has d'esperar quan no ve cap cotxe. Actualment moltes ciutats tenen semàfors que es regulen en funció de la circulació que hi ha en la zona i crec que posar-los seria una bona inversió per a la ciutat.
Tots tenim una part de responsabilitat en el trànsit de la nostra ciutat i tots hauriem de fer un esforç per millorar-la, és clar que el creixement actual en la circulació de Berga no és sostenible.
Berga, 24 de gener del 2007
He tornat a viure a Berga després de molts anys d'estar a la Gran Bretanya. És evident que la ciutat ha canviat molt en el últims anys i per això m'he proposat escriure de manera més o menys periòdica al Berguedà Actual per descriure els canvis que he trobat la la meva ciutat i també a la comarca en general. La meva intenció inicial no és la de ser crític amb la ciutat i la comarca però la condició humana sempre tendeix a notar més les coses negatives que les positives. També és cert que quan es veuen més els problemes és quan fa un temps que no vius en un lloc, quan els pateixes diàriament ja t’hi acostumes.
Em volia estrenar amb un tema polèmic; la circulació viària a Berga. Com ha empitjorat el trànsit a Berga en els últims 10 anys és una de les coses que m'han xocat més des de que he tornat. Fa uns anys era impensable haver de fer 10 o 15 minuts de cua en una cruïlla de la ciutat, però ara això és una norma que es repeteix cada matí i cada tarda en molts carrers. He de reconèixer que els Berguedans tenim una gran part de culpa en que la circulació sigui tant dolenta en determinades hores del dia, ja que cada vegada agafem més el cotxe per fer trajectes més petits. De fet, a Berga el 90% dels trajectes es poden fer perfectament a peu. Però també s'ha de dir que l'ordenació del transit no sembla la més adequada en alguns punts neuràlgics de la ciutat. Les cruïlles del Carrer Pere III amb el Passeig de la Pau i del final de la Ronda Moreta són punts negres i no sembla que s'hi hagi fet res per resoldre el problema en els últims 5 o 6 anys. La localització dels passos zebra tampoc sembla molt encertat (alguns estan al mig de corbes o estan duplicats) i n'hi han molts de mig esborrats. A vegades em pregunto si els passos zebra han estat pintats per la funerària local... Els pocs semàfors que hi han no sembla que facin gaire bé la seva funció ja que funcionen independentment del trànsit que hi hagi. Sovint t'has d'esperar quan no ve cap cotxe. Actualment moltes ciutats tenen semàfors que es regulen en funció de la circulació que hi ha en la zona i crec que posar-los seria una bona inversió per a la ciutat.
Tots tenim una part de responsabilitat en el trànsit de la nostra ciutat i tots hauriem de fer un esforç per millorar-la, és clar que el creixement actual en la circulació de Berga no és sostenible.
Berga, 24 de gener del 2007
Salut i llibertat personal
Per Josep Vidal i Alaball (metge)
Ja son uns quants els països, principalment europeus, que han prohibit fumar en els llocs públics. A la Gran Bretanya, Escòcia ho va fer el març passat i l'any vinent tenen previst fer-ho Anglaterra i Gal.les. Aquestes prohibicions han fet renéixer un debat interessant sobre on comença i on acaba la llibertat personal per fumar, beure o menjar aliments que perjudiquen la salut. Els auto-anomenats "llibertaris" creuen que tothom te el dret a fer el que vulgui amb la seva salut i que ningú t'ha de dir el que pots menjar, veure o si pots fumar o no. Creuen fermament que la llibertat personal està per sobre de qualsevol altre consideració. A l'altre costat de l'argument hi han els quins creuen que cal evitar que la gent tingui estils de vida que se sap que perjudicaran la seva salut. Creuen que els governs han d'intervenir per tal de crear les condicions necessàries perquè la població ho tingui més fàcil per assolir estils de vida saludables.Personalment, jo sóc dels quin pensa que cal intervenir. En el cas del tabac cal protegir els drets dels no-fumadors que es veuen exposats al fum dels fumadors. Perquè els fumadors han de tenir el dret a intoxicar i perjudicar la salut de l'altre gent? O és que potser els no-fumadors no tenen el dret de que se'ls hi protegeixi la seva salut? Perquè els treballadors de bars i discoteques i altres locals públics han de posar en risc la seva salut només pel simple fet de treballar?. En el cas de menjars poc saludables la situació es una mica diferent ja que no afecta la salut de les persones que no els mengen, però també crec que hi han raons que justifiquen intervenir. Sobretot cal que hi hagi legislació que obligui als fabricants a posar a les etiquetes informació que ajudi als consumidors a escollir els productes que mengen sense el risc de ser enganyats. Cal assegurar que els interessos comercials no estiguin per sobre de consideracions de salut. Cal també facilitar que el menjar saludable estigui a l'abast de totes butxaques i no només dels quins el poden pagar. Només quan tot això sigui possible es podrà parlar de que els consumidors escullen lliurement el que mengen. Espero que ben aviat Catalunya segueixi el mateix camí que altres països desenvolupats i intervingui directament per tal de protegir la salut de la seva població en temes tan importants com el tabac o el menjar poc saludable. El primer pas, que no es pot endarrerir més ha de ser la prohibició de fumar en tots els llocs públics.
Ja son uns quants els països, principalment europeus, que han prohibit fumar en els llocs públics. A la Gran Bretanya, Escòcia ho va fer el març passat i l'any vinent tenen previst fer-ho Anglaterra i Gal.les. Aquestes prohibicions han fet renéixer un debat interessant sobre on comença i on acaba la llibertat personal per fumar, beure o menjar aliments que perjudiquen la salut. Els auto-anomenats "llibertaris" creuen que tothom te el dret a fer el que vulgui amb la seva salut i que ningú t'ha de dir el que pots menjar, veure o si pots fumar o no. Creuen fermament que la llibertat personal està per sobre de qualsevol altre consideració. A l'altre costat de l'argument hi han els quins creuen que cal evitar que la gent tingui estils de vida que se sap que perjudicaran la seva salut. Creuen que els governs han d'intervenir per tal de crear les condicions necessàries perquè la població ho tingui més fàcil per assolir estils de vida saludables.Personalment, jo sóc dels quin pensa que cal intervenir. En el cas del tabac cal protegir els drets dels no-fumadors que es veuen exposats al fum dels fumadors. Perquè els fumadors han de tenir el dret a intoxicar i perjudicar la salut de l'altre gent? O és que potser els no-fumadors no tenen el dret de que se'ls hi protegeixi la seva salut? Perquè els treballadors de bars i discoteques i altres locals públics han de posar en risc la seva salut només pel simple fet de treballar?. En el cas de menjars poc saludables la situació es una mica diferent ja que no afecta la salut de les persones que no els mengen, però també crec que hi han raons que justifiquen intervenir. Sobretot cal que hi hagi legislació que obligui als fabricants a posar a les etiquetes informació que ajudi als consumidors a escollir els productes que mengen sense el risc de ser enganyats. Cal assegurar que els interessos comercials no estiguin per sobre de consideracions de salut. Cal també facilitar que el menjar saludable estigui a l'abast de totes butxaques i no només dels quins el poden pagar. Només quan tot això sigui possible es podrà parlar de que els consumidors escullen lliurement el que mengen. Espero que ben aviat Catalunya segueixi el mateix camí que altres països desenvolupats i intervingui directament per tal de protegir la salut de la seva població en temes tan importants com el tabac o el menjar poc saludable. El primer pas, que no es pot endarrerir més ha de ser la prohibició de fumar en tots els llocs públics.
divendres, desembre 01, 2006
Comparing costs of intramuscular and oral vitamin B12 administration in primary care: A cost-minimization analysis.
Eur J Gen Pract. 2006;12(4):169-73.Vidal-Alaball J, Butler CC, Potter CC.
National Public Health Service for Wales, Swansea, UK, Wales.
National Public Health Service for Wales, Swansea, UK, Wales.
Objective: To establish whether savings could be made by changing patients from intramuscular to high doses of oral vitamin B12 in primary care without compromising their wellbeing.
Methods: Cost-minimization analysis from a UK perspective, using secondary data obtained from the literature available and expert opinion.
Results: The cost of the resources used to treat patients with vitamin B12 deficiency with intramuscular vitamin B12 was calculated as between pound55.99 (euro83.1) and pound99.99 (euro148.5) per year. The cost of treating patients with high doses of oral vitamin B12 during the first year was between pound125.55 (euro186.5) and pound248.55 (euro369.1). However, once patients receiving intramuscular treatment had been converted to oral treatment, or in new patients treated orally from the outset, the cost was pound35.55 per year (euro52.8). One variable, home visits, had a high impact on the calculations.
Conclusion: Switching patients with vitamin B12 deficiency from intramuscular to high-dose oral therapy and treating patients newly diagnosed with vitamin B12 deficiency with oral vitamin B12 from the outset could save resources in the medium and long term, and in newly diagnosed patients. Savings would come particularly in the form of nursing time.
dimarts, setembre 12, 2006
Western Morning News (Devon)
EXPERT'S WARNING ON WARSHIP ILLNESS
02 September 2006
An expert in public health has warned that more potentially deadly illnesses on a front-line warship could follow after two further cases of active tuberculosis (TB) were diagnosed on a Westcountry-based vessel. The Ministry of Defence (MoD) has confirmed that five crew members of HMS Ocean, the Devonport-based amphibious helicopter carrier and assault ship, now have the infectious form of the disease after TB first emerged in May.
The unidentified crewmen have been prescribed with up to six months of antibiotics to keep the life-threatening illness under control.
The MoD last night said that all five cases of active TB were confined to the marine engineering department, which is responsible for mechanics and electrics. Fifty-five latent forms of the illness emerged on board following a screening process of the entire crew.
The latent form produces no symptoms and is not contagious, as the bacteria are not active, although they can become active in later life if another disease puts pressure on the immune system.
The MoD said the two new cases of active TB had developed from the 29 latent forms apparent within the marine engineering department. The source of the original infection is still not known.
Dr Josep Vidal-Alaball, a GP and specialist registrar for the National Public Health Service for Wales, an expert in the disease, said that if all of the crew members had been screened there was every chance of limiting the full-blown infection. As such, sailors with latent TB have been given a three-month course of antibiotics.
Dr Vidal-Alaball, a former doctor at Plymouth's Derriford Hospital, said: "There could be more. There have been a lot of outbreaks in prisons, and it's a very similar situation - people together in a small space for a long time with a lack of ventilation.
"He said the level of the disease would only be a major concern if around 10 per cent of the 400-strong crew were taken ill with active TB - a figure that would be "very high". He said: "People outside the ship shouldn't be concerned."Rates of TB have been rising in the UK in recent years, with 7,000 cases being reported last year. The disease is most common in the lungs and lymph glands. TB is responsible for three million deaths a year worldwide, mainly in developing countries.
A spokesman for the Ministry of Defence said of HMS Ocean: "There are now five [cases of active TB] of which two were suspected at the end of last week. One member of the crew developed TB earlier this year and there have been four further with active TB."HMS Ocean is docked in Devonport ahead of deployment for low-flying helicopter exercises over Wales and the South West on Monday.
The ship was moored away from its Westcountry home when the latest cases of TB emerged after it had been withdrawn from last weekend's Navy Days event at Devonport after consideration was given to public health and confidence.
The third crew member struck down with tuberculosis has already returned to service.
02 September 2006
An expert in public health has warned that more potentially deadly illnesses on a front-line warship could follow after two further cases of active tuberculosis (TB) were diagnosed on a Westcountry-based vessel. The Ministry of Defence (MoD) has confirmed that five crew members of HMS Ocean, the Devonport-based amphibious helicopter carrier and assault ship, now have the infectious form of the disease after TB first emerged in May.
The unidentified crewmen have been prescribed with up to six months of antibiotics to keep the life-threatening illness under control.
The MoD last night said that all five cases of active TB were confined to the marine engineering department, which is responsible for mechanics and electrics. Fifty-five latent forms of the illness emerged on board following a screening process of the entire crew.
The latent form produces no symptoms and is not contagious, as the bacteria are not active, although they can become active in later life if another disease puts pressure on the immune system.
The MoD said the two new cases of active TB had developed from the 29 latent forms apparent within the marine engineering department. The source of the original infection is still not known.
Dr Josep Vidal-Alaball, a GP and specialist registrar for the National Public Health Service for Wales, an expert in the disease, said that if all of the crew members had been screened there was every chance of limiting the full-blown infection. As such, sailors with latent TB have been given a three-month course of antibiotics.
Dr Vidal-Alaball, a former doctor at Plymouth's Derriford Hospital, said: "There could be more. There have been a lot of outbreaks in prisons, and it's a very similar situation - people together in a small space for a long time with a lack of ventilation.
"He said the level of the disease would only be a major concern if around 10 per cent of the 400-strong crew were taken ill with active TB - a figure that would be "very high". He said: "People outside the ship shouldn't be concerned."Rates of TB have been rising in the UK in recent years, with 7,000 cases being reported last year. The disease is most common in the lungs and lymph glands. TB is responsible for three million deaths a year worldwide, mainly in developing countries.
A spokesman for the Ministry of Defence said of HMS Ocean: "There are now five [cases of active TB] of which two were suspected at the end of last week. One member of the crew developed TB earlier this year and there have been four further with active TB."HMS Ocean is docked in Devonport ahead of deployment for low-flying helicopter exercises over Wales and the South West on Monday.
The ship was moored away from its Westcountry home when the latest cases of TB emerged after it had been withdrawn from last weekend's Navy Days event at Devonport after consideration was given to public health and confidence.
The third crew member struck down with tuberculosis has already returned to service.
Tuberculosis outbreak linked to pubs in South Wales
Eurosurveillance weekly releases 2006 > Volume 11 / Issue 9
J Vidal-Alaball (Josep.Vidal-Alaball@nphs.wales.nhs.uk), S Hayes, R Jones
National Public Health Service for Wales, Health Protection Team, Mid and West Wales Region, Swansea, United Kingdom
On 10 February 2004, the specialist respiratory nurse for a hospital in a city in South Wales alerted the local health authorities that Mycobacterium tuberculosis infections in a particular area of the city appeared to be higher than expected in a relatively young age group. All the cases were in patients who reported visiting a particular pub (bar) regularly.
As a result of this alert, an outbreak investigation team compiled an initial list of six possible associated cases in five men and one woman who were aged between 25 and 55 years and all lived in the city. Initial interviews established that there were many shared social links between the patients, who were part of a network of regular drinkers at four pubs in a suburb of the city. The interviews were difficult because of the complexity of social relations and reluctance by some of the patients to provide information about their social and sexual life. All reported regularly visiting a certain pub (Pub A) in the area. By October 2004, two further linked cases had been diagnosed.
To determine whether there were any other linked tuberculosis cases, all local pubs mentioned by cases were visited, surrounding hospitals were contacted, letters were sent to primary care physicians, and primary care tuberculosis prescribing data collected from primary care, was analysed to detect unusual patterns. No other cases were identified as a result.
During 2005, two further cases of M. tuberculosis infection were diagnosed in the same area of the city, also in people who had links with Pub A. Tuberculosis typing (VNTR method) showed that the cases had identical profiles to cases 1, 2, 3, 5 and 6. Both patients were already known to the outbreak investigation team: case 8 had been named but not identified during the initial investigations and case 9 had been screened and initially cleared, but later confirmed through fine needle aspirate of the lung. No new social contacts were identified from these last two cases.
Contact tracing established that 2/20 household contacts (10%) and 3/18 social contacts screened (17%) required prophylactic antibiotics.
Genetic typing of all cultures was undertaken. PCR-based variable number tandem repeat (VNTR) method for tuberculosis typing was performed. Cases 1, 2, 3, 5 and 6 had identical profiles. An earlier case in a patient who had presented in August 2002 was not microbiologically related to other cases. This case was therefore not considered to be part of the outbreak, and is not included in the Table. No genetic information was available for case 4, as the diagnosis was made while the case was travelling in Australia or for case 7 as this was a clinical diagnosis with a negative culture.
In 2006, the local health authorities have continued to liaise with primary care physicians, respiratory nurses and chest physicians, but no further related cases have been identified.
Conclusion
This outbreak of nine cases included seven cases with identical microbiological
profiles, one case that was diagnosed on clinical grounds and one case that was diagnosed outside the United Kingdom. All nine patients were local residents of white ethnicity (unusual in patients in the UK) who reported a history of drinking in Pub A. Tuberculosis typing allowed one earlier case to be excluded from the outbreak.
In this particular outbreak it has been very difficult to take reliable medical histories due to a combination of poor history telling on the part of the patients and the complex social context in which the outbreak took place. Other authors have previously reported that conventional contact tracing has been insufficient in tuberculosis outbreaks linked to pubs [1]. Without genetic typing it would have been very difficult to establish links between cases in this outbreak. With tuberculosis typing (VNTR method) now routinely available in Wales for all positive cultures, we may see further cases linked to this outbreak in the future.
Acknowledgments:Dr Brendan Mason (Regional Epidemiologist), Mrs Cheryl Owen (Respiratory Nurse), Mrs Nicola John (Local Public Health Director), Wales Centre for Mycobacteria
References:
Diel R, Meywald-Walter K, Gottschalk R, Rusch-Gerdes S, Niemann S. Ongoing outbreak of tuberculosis in a low-incidence community: a molecular-epidemiological evaluation. Int J Tuberc Lung Dis 2004; 8(7):855-61.
J Vidal-Alaball (Josep.Vidal-Alaball@nphs.wales.nhs.uk), S Hayes, R Jones
National Public Health Service for Wales, Health Protection Team, Mid and West Wales Region, Swansea, United Kingdom
On 10 February 2004, the specialist respiratory nurse for a hospital in a city in South Wales alerted the local health authorities that Mycobacterium tuberculosis infections in a particular area of the city appeared to be higher than expected in a relatively young age group. All the cases were in patients who reported visiting a particular pub (bar) regularly.
As a result of this alert, an outbreak investigation team compiled an initial list of six possible associated cases in five men and one woman who were aged between 25 and 55 years and all lived in the city. Initial interviews established that there were many shared social links between the patients, who were part of a network of regular drinkers at four pubs in a suburb of the city. The interviews were difficult because of the complexity of social relations and reluctance by some of the patients to provide information about their social and sexual life. All reported regularly visiting a certain pub (Pub A) in the area. By October 2004, two further linked cases had been diagnosed.
To determine whether there were any other linked tuberculosis cases, all local pubs mentioned by cases were visited, surrounding hospitals were contacted, letters were sent to primary care physicians, and primary care tuberculosis prescribing data collected from primary care, was analysed to detect unusual patterns. No other cases were identified as a result.
During 2005, two further cases of M. tuberculosis infection were diagnosed in the same area of the city, also in people who had links with Pub A. Tuberculosis typing (VNTR method) showed that the cases had identical profiles to cases 1, 2, 3, 5 and 6. Both patients were already known to the outbreak investigation team: case 8 had been named but not identified during the initial investigations and case 9 had been screened and initially cleared, but later confirmed through fine needle aspirate of the lung. No new social contacts were identified from these last two cases.
Contact tracing established that 2/20 household contacts (10%) and 3/18 social contacts screened (17%) required prophylactic antibiotics.
Genetic typing of all cultures was undertaken. PCR-based variable number tandem repeat (VNTR) method for tuberculosis typing was performed. Cases 1, 2, 3, 5 and 6 had identical profiles. An earlier case in a patient who had presented in August 2002 was not microbiologically related to other cases. This case was therefore not considered to be part of the outbreak, and is not included in the Table. No genetic information was available for case 4, as the diagnosis was made while the case was travelling in Australia or for case 7 as this was a clinical diagnosis with a negative culture.
In 2006, the local health authorities have continued to liaise with primary care physicians, respiratory nurses and chest physicians, but no further related cases have been identified.
Conclusion
This outbreak of nine cases included seven cases with identical microbiological
profiles, one case that was diagnosed on clinical grounds and one case that was diagnosed outside the United Kingdom. All nine patients were local residents of white ethnicity (unusual in patients in the UK) who reported a history of drinking in Pub A. Tuberculosis typing allowed one earlier case to be excluded from the outbreak.
In this particular outbreak it has been very difficult to take reliable medical histories due to a combination of poor history telling on the part of the patients and the complex social context in which the outbreak took place. Other authors have previously reported that conventional contact tracing has been insufficient in tuberculosis outbreaks linked to pubs [1]. Without genetic typing it would have been very difficult to establish links between cases in this outbreak. With tuberculosis typing (VNTR method) now routinely available in Wales for all positive cultures, we may see further cases linked to this outbreak in the future.
Acknowledgments:Dr Brendan Mason (Regional Epidemiologist), Mrs Cheryl Owen (Respiratory Nurse), Mrs Nicola John (Local Public Health Director), Wales Centre for Mycobacteria
References:
Diel R, Meywald-Walter K, Gottschalk R, Rusch-Gerdes S, Niemann S. Ongoing outbreak of tuberculosis in a low-incidence community: a molecular-epidemiological evaluation. Int J Tuberc Lung Dis 2004; 8(7):855-61.
