dissabte, de febrer 03, 2007

Berga, uns anys després (introducció)

Per Josep Vidal i Alaball


He tornat a viure a Berga després de molts anys d'estar a la Gran Bretanya. És evident que la ciutat ha canviat molt en el últims anys i per això m'he proposat escriure de manera més o menys periòdica al Berguedà Actual per descriure els canvis que he trobat la la meva ciutat i també a la comarca en general. La meva intenció inicial no és la de ser crític amb la ciutat i la comarca però la condició humana sempre tendeix a notar més les coses negatives que les positives. També és cert que quan es veuen més els problemes és quan fa un temps que no vius en un lloc, quan els pateixes diàriament ja t’hi acostumes.

Em volia estrenar amb un tema polèmic; la circulació viària a Berga. Com ha empitjorat el trànsit a Berga en els últims 10 anys és una de les coses que m'han xocat més des de que he tornat. Fa uns anys era impensable haver de fer 10 o 15 minuts de cua en una cruïlla de la ciutat, però ara això és una norma que es repeteix cada matí i cada tarda en molts carrers. He de reconèixer que els Berguedans tenim una gran part de culpa en que la circulació sigui tant dolenta en determinades hores del dia, ja que cada vegada agafem més el cotxe per fer trajectes més petits. De fet, a Berga el 90% dels trajectes es poden fer perfectament a peu. Però també s'ha de dir que l'ordenació del transit no sembla la més adequada en alguns punts neuràlgics de la ciutat. Les cruïlles del Carrer Pere III amb el Passeig de la Pau i del final de la Ronda Moreta són punts negres i no sembla que s'hi hagi fet res per resoldre el problema en els últims 5 o 6 anys. La localització dels passos zebra tampoc sembla molt encertat (alguns estan al mig de corbes o estan duplicats) i n'hi han molts de mig esborrats. A vegades em pregunto si els passos zebra han estat pintats per la funerària local... Els pocs semàfors que hi han no sembla que facin gaire bé la seva funció ja que funcionen independentment del trànsit que hi hagi. Sovint t'has d'esperar quan no ve cap cotxe. Actualment moltes ciutats tenen semàfors que es regulen en funció de la circulació que hi ha en la zona i crec que posar-los seria una bona inversió per a la ciutat.

Tots tenim una part de responsabilitat en el trànsit de la nostra ciutat i tots hauriem de fer un esforç per millorar-la, és clar que el creixement actual en la circulació de Berga no és sostenible.



Berga, 24 de gener del 2007

Salut i llibertat personal

Per Josep Vidal i Alaball (metge)


Ja son uns quants els països, principalment europeus, que han prohibit fumar en els llocs públics. A la Gran Bretanya, Escòcia ho va fer el març passat i l'any vinent tenen previst fer-ho Anglaterra i Gal.les. Aquestes prohibicions han fet renéixer un debat interessant sobre on comença i on acaba la llibertat personal per fumar, beure o menjar aliments que perjudiquen la salut. Els auto-anomenats "llibertaris" creuen que tothom te el dret a fer el que vulgui amb la seva salut i que ningú t'ha de dir el que pots menjar, veure o si pots fumar o no. Creuen fermament que la llibertat personal està per sobre de qualsevol altre consideració. A l'altre costat de l'argument hi han els quins creuen que cal evitar que la gent tingui estils de vida que se sap que perjudicaran la seva salut. Creuen que els governs han d'intervenir per tal de crear les condicions necessàries perquè la població ho tingui més fàcil per assolir estils de vida saludables.Personalment, jo sóc dels quin pensa que cal intervenir. En el cas del tabac cal protegir els drets dels no-fumadors que es veuen exposats al fum dels fumadors. Perquè els fumadors han de tenir el dret a intoxicar i perjudicar la salut de l'altre gent? O és que potser els no-fumadors no tenen el dret de que se'ls hi protegeixi la seva salut? Perquè els treballadors de bars i discoteques i altres locals públics han de posar en risc la seva salut només pel simple fet de treballar?. En el cas de menjars poc saludables la situació es una mica diferent ja que no afecta la salut de les persones que no els mengen, però també crec que hi han raons que justifiquen intervenir. Sobretot cal que hi hagi legislació que obligui als fabricants a posar a les etiquetes informació que ajudi als consumidors a escollir els productes que mengen sense el risc de ser enganyats. Cal assegurar que els interessos comercials no estiguin per sobre de consideracions de salut. Cal també facilitar que el menjar saludable estigui a l'abast de totes butxaques i no només dels quins el poden pagar. Només quan tot això sigui possible es podrà parlar de que els consumidors escullen lliurement el que mengen. Espero que ben aviat Catalunya segueixi el mateix camí que altres països desenvolupats i intervingui directament per tal de protegir la salut de la seva població en temes tan importants com el tabac o el menjar poc saludable. El primer pas, que no es pot endarrerir més ha de ser la prohibició de fumar en tots els llocs públics.