dimecres, de desembre 24, 2008

Revisions bibliogràfiques

1429 Sobretractament amb corticoides inhalats i problemes amb el diagnòstic a l'atenció primària
http://www.gencat.net/ics/professionals/recull/bibliografic/2008_7/1429.htm

AAEM Lucas, FWJM Smeenk, IJ Smeele and CP van Schayck. Overtreatment with inhaled corticosteroids and diagnostic problems in primary care patients, an exploratory study. Family Practice 2008;25(2):86-91.


Introducció. És àmpliament conegut que molts malalts amb asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) estan infradiagnosticats i infratractats, però és menys conegut el possible excés diagnòstic i subseqüent sobretractament amb corticoides inhalats.

Objectius. Aquest estudi investiga com n'és d'habitual que els corticoides inhalats es prescriguin sense estar indicats i com n'és d'important el problema de diagnòstic causat per la inadequada prescripció i ús dels corticoides inhalats.
Mètodes. S'hi van incloure tots els pacients referits a un centre de diagnòstic d'atenció primària durant 6 mesos que utilitzaven corticoides inhalats sense una indicació clara. Els seus metges de família van ser preguntats sobre les raons per prescriure corticoides inhalats. Si no es podia arribar a un diagnòstic clar, es demanava als seus metges de família que aturessin els corticoides inhalats i que fessin una espirometria després d'un període d'almenys 3 mesos sense prendre corticoides. Després d'1 any, l'ús de corticoides inhalats era avaluat i el diagnòstic restablert.

Resultats. De tots els malalts referits (2.271), 1.171 utilitzaven corticoides inhalats, 505 (30 %) sense una indicació clara. Després d'1 any, els resultats finals indicaren que un 11 % dels malalts que originàriament utilitzaven corticoides inhalats no en tenien una indicació clara i per tant van deixar de prendre'ls. Per a un 15 %, les raons per prendre corticoides inhalats van continuar essent poc clares.

Conclusions. El sobretractament amb corticoides inhalats sembla considerable en l'atenció primària, cosa que etiqueta falsament malalts com a asmàtics i genera costos innecessaris i possibles efectes secundaris. Els metges de família han de ser més conscients de la necessitat de tenir un diagnòstic adequat abans de prescriure corticoides inhalats. El sobretractament amb corticoides inhalats a l'atenció primària es pot disminuir donant suport als metges de família en els processos de diagnòstic i en les preses de decisions.

Font de finançament. "Partners in Care Solutions", una iniciativa de la Institució de Recerca Caphri, Pfizer Inc i Boehringer Ingelheim Inc.

Conflicte d'interessos. Cap de declarat.

Comentari crític. A causa de la major preocupació que des de fa un temps s'està donant per tal de diagnosticar ràpidament l'asma i l'MPOC és temptador començar medicació amb corticoides inhalats si els malalts es presenten a la consulta amb símptomes bronquials sense confirmar el diagnòstic amb una espirometria. Una vegada els malalts són etiquetats com a asmàtics o amb MPOC és difícil de treure aquesta etiqueta.Tot i que és evident que no s'ha de donar i continuar una medicació sense tenir un diagnòstic clar, l'estudi mostra que la meitat dels metges de família a qui es va demanar el motiu pel qual havien prescrit corticoides inhalats no en sabien donar la raó. Sembla oportú que si hi ha dubtes sobre si estem davant d'asma /MPOC aturem els corticoides inhalats i fem una espirometria per tal de revaluar el diagnòstic.


Revisor
Josep Vidal
EAP Alt Berguedà

Revisions bibliogràfiques

1405 Resposta a errors mèdics seriosos en l'atenció primària - conseqüències pels metges involucrats: anàlisi de 75 casos a Alemanya
http://www.gencat.net/ics/professionals/recull/bibliografic/2008_4/1405.htm

Fisseni G, Pentzek M and Abholz H-H. Responding to serious medical error in general practice-consequences for the GPs involved: analysis of 75 cases from Germany. Family Practice 2008; 25:9-13.


Objectiu. Records dels metges de primària sobre els errors de tractament més seriosos de la seva carrera i les seves conseqüències. Hi influeix qui va contribuir a l'error o a la seva descoberta o divulgació?

Disseny. Qüestionaris anònims sobre "els 3 errors mèdics més seriosos de la teva carrera com a metge de primària". Es va facilitar als metges que participaven en l'estudi una definició operacional d'error mèdic seriós. Els metges van utilitzar una tècnica especial per recordar errors seriosos utilitzant associacions amb els malalts. El mètode per recordar i el qüestionari semiestructurat de 25 paràmetres utilitzat va ser provat prèviament pels autors. Els paràmetres van ser analitzats de manera quantitativa i mitjançant anàlisi qualitativa de contingut.

Emplaçament. Centres d'atenció primària de la regió nord del Rin d'Alemanya: 32 metges de primària van informar sobre 75 dels seus errors mèdics més seriosos.

Resultats. A més de la meitat dels casos analitzats, altres persones van contribuir considerablement als errors dels metges de primària. Molts dels errors van ser descoberts i divulgats als malalts pels metges de primària: ja sigui pels metges involucrats o per col·legues. Molts dels metges involucrats van sofrir una pèrdua de la seva reputació i de malalts. De totes maneres, més pacients van romandre amb els seus metges que no pas els van deixar, depenent de qui va contribuir a l'error, qui el va descobrir i de qui va informar el malalt.

Conclusions. La majoria de malalts van mantenir la confiança amb els seus metges de primària després d'un error mèdic seriós, sobretot si el metge no va ser l'únic que va contribuir a l'error i si el metge va participar activament en la descoberta i divulgació de l'error.

Font de finançament. No hi consta.

Conflicte d'interessos. Cap de declarat.

Comentari crític. A molts professionals els amoïna que el fet d'admetre haver comès un error els produeixi una pèrdua de prestigi entre els col·legues i els seus malalts. Aquest estudi explica que, si bé això és cert, l'impacte és menor si els metges involucrats estan oberts a les crítiques i juguen un paper actiu en el descobriment i informació de l'error als pacients afectats.

En alguns països europeus com és el cas d'alemanya i el Regne Unit s'estan implantant sistemes per informar anònimament i aprendre dels errors mèdics seriosos. És important que la professió mèdica prengui mesures, individualment o organitzativa, per evitar errors mèdics. També és important que els professionals responguin adequadament a aquests errors i rebin els suport psicològic que necessiten.


Revisor
Josep Vidal
EAP Alt Berguedà

diumenge, de juny 01, 2008

Setmana sense fum

Josep Vidal i Alaball

Bergueda Actual 30/05/08

Del 26 al 31 de maig del 2008 es celebra la IX setmana sense fum organitzada per el Departament de Salut, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i el Grup d’Atenció Primària d’Abordatge al Tabaquisme i que porta per lema “Per totes les persones i, sobretot, per tu”. Aquesta campanya pretén donar a conèixer de manera clara els efectes nocius del tabaquisme actiu i passiu i informar a les persones que volen deixar de fumar dels recursos existents per fer-ho. La campanya també incorpora una Guia per al tractament del tabaquisme actiu i passiu i coincideix amb el Dia Mundial Sense Tabac del dia 31 de maig.

A Catalunya, 3 de cada 10 persones de 15 anys i més són fumadores (25,5% amb consum diari i 3,9% amb consum ocasional). La proporció de fumadors està disminuint, i ho fa més accentuadament en els homes que en les dones. A Catalunya, un 48,4% dels ciutadans (835.000 persones aproximadament) que fumen volen deixar-ho. Entre aquestes persones, un 73,3% tenen entre 15-44 anys i un 40,8% són dones.

És conegut que el tabac conté una droga, la Nicotina, 600 additius i més de 4000 productes tòxics. Fumar redueix la tolerància a l’exercici, accelera l’envelliment de la pell (apareixen més arrugues a la cara) i provoca taques a les dents. A més afecta el correcte funcionament dels pulmons cosa que provoca entre altres coses la típica tos del matí al llevar-se, que els constipats i les bronquitis triguin més temps a curar-se i que empitjorin malalties com l’asma. També està demostrat que el tabac provoca un augment del risc de patir càncer de pulmó i malalties cardiovasculars.

A més a més, cada vegada s’estan demostrant millor els riscos del tabaquisme passiu (inhalació de l’aire contaminat pel fum del tabac). El tabaquisme passiu pot provocar malalties respiratòries agudes, agreujament dels símptomes de l’asma en nens i adults, malalties coronàries (angina de pit, infart de miocardi) i augment del risc de determinats càncers. Els nens petits són els més perjudicats perquè no poden evitar voluntàriament l’exposició a l’aire contaminat pel fum del tabac. A més, no hi ha cap grau segur d’exposició ni cap dispositiu que elimini de l’ambient el fum del tabac ni els seus productes tòxics.

El tabac és en l’actualitat segurament el problema més important de salut pública de Catalunya i potser ja està arribant el moment de ser menys tolerant amb els quins no respecten el dret dels no fumadors a respirar aire lliure del fum del tabac.