Dr. Josep Vidal i Alaball

Canal de TV propi

2012-01-28T23:30:00.001Z

Nomina als Twitters catalans més influents del 2011

2011-12-30T00:44:00.000Z

2011-11-28T23:54:00.001Z

El sistema de salut publica del Regne Unit

View more presentations from Josep Vidal-Alaball

2011-11-20T01:31:00.000Z

Jornada d'Intercanvi d'Experiènices Virtual en l'Atenció Primària del Bages-Berguedà

View more documents from Josep Vidal-Alaball

2011-06-27T23:11:00.002Z

Psichology and health promotion (assignment)

View more documents from Josep Vidal-Alaball

2011-06-22T00:16:00.002Z

Parent’s opinions on the diagnosis of children under 2 years of age with urinary tract infection

View more documents from Josep Vidal-Alaball

2011-06-20T10:37:00.002Z

Presentació bloc Jornada d'Intercanvi d'Experiències SAP Bages-Berguedà 2011

View more presentations from SAP Bages-Berguedà

2011-06-15T23:29:00.002Z

Implantació de la lectura de càmara no midriàtica al Berguedà

View more documents from SAP Bages-Berguedà

2011-06-12T23:41:00.000Z

CHD Secondary Prevention Clinics in Primary Care; a critical assessment

View more documents from Josep Vidal-Alaball

2011-05-27T23:40:00.003Z

Epidemiology of gonorrhoea

View more presentations from Josep Vidal-Alaball

2011-05-21T00:09:00.001Z

El sistema de Salud Publica del Reino Unido

View more presentations from Josep Vidal-Alaball

2011-05-15T23:22:00.001Z

Reduced serum vitamin b 12 in patients taking metformin -- vidal-alaball and butler 340 c2198 -- bmj

View more documents from Josep Vidal-Alaball

2011-05-15T23:20:00.001Z

Oral vitamin B12 versus intramuscular vitamin B12 for vitamin B12 deficiency

View more documents from Josep Vidal-Alaball

2011-05-15T23:18:00.001Z

Introduction to Health Economics

View more documents from Josep Vidal-Alaball

2011-05-15T23:17:00.001Z

Introduction to Health Economics 2

View more documents from Josep Vidal-Alaball

2011-05-15T23:10:00.001Z

Comparing costs of intramuscular and oral administration of vitamin B12 in Primary Care in Wales: a cost minimisation analysis

View more documents from Josep Vidal-Alaball

2011-05-14T23:28:00.001Z

Oral Vitamin B12 for the treatment of Vitamin B12 deficiency: A Systematic Review

View more presentations from Josep Vidal-Alaball

2011-05-14T23:27:00.001Z

Public Health Implications of Contaminated Land

View more presentations from Josep Vidal-Alaball

2011-05-14T00:13:00.001Z

Screening for Vitamin B12 deficiency in Wales: a targeted multiphasic approach.

View more documents from Josep Vidal-Alaball

Unitat de Cribratge Ocular del Berguedà

2011-05-09T12:54:00.002Z

Unitat de Cribratge Ocular Berguedà. Institut Català de la Salut

View more documents from Josep Vidal-Alaball.

Visites al bloc

2011-04-28T23:18:00.001Z

Are all ACE inhibitors "ace" in treatment of essential hypertension?

2011-04-09T22:19:00.003Z

Unpublished work

Are all ACE inhibitors ace in treatment of essential hypertension?

View more documents from Josep Vidal-Alaball.

VAS NÉIXER L'ANY 1971 AL BERGUEDÀ?

2011-04-09T20:49:00.002Z

Miraves el Mazinger Z els dissabtes a la tarda i et sabies la cançó de memòria? Nosaltres vam ser testimonis de les primeres malvestats del Darth Vader a "La Guerra de las Galaxias" l'any 1977, quan encara ningú no podia imaginar-se que més de dues dècades després descobriríem que el Luke Skywalker era el seu fill, ni la cua que Star Wars portaria. Potser teníeu un dels ara mítics bitllets de paper de 100 pessetes, apedaçats amb celo a la guardiola. I algú va aconseguir trobar aquell maleït cromo dels Danones que sempre faltava per acabar l'àlbum del Marco?

Possiblement nosaltres vam ser la darrera generació que vam passar els treballs del col.le amb una Olivetti, corregint errors amb les tires de Typex. A la nostra època no hi havia mòbils, ni email, ni xats, ni cadiretes homologades per als nens. Per no haver-hi, no hi havia ni cinturons als seients del darrere! Parlem dels temps en què el carrer del Roser era de doble direcció i en què el dia de las Fuerzas Armadas anàvem a envaïr el Cuartel dels Soldats. D'aquella mateixa època, quants no recordem l'antològica botiga d'articles de camuflatge de Ca la Paulina al carrer Major? I qui no havia vingut al col.le, a l'Insti o a Sant Francesc patint l'ATSA o el PLANAS des de Montmajor, Casserres, Sant Llorenç, la Pobla, Puig-Reig i altres pobles dels voltants? Ens passàvem hores davant la ràdio amb el dit a punt per gravar la nostra cancó preferida en una cinta de cassette quan la toquessin.

Si tu també vas viure aquesta època, vine al Sopar del 71!

DATA: dissabte 7 de maig
HORA: 20:30
LLOC: Restaurant La Fonda (Berga Resort)

Amb aquest aplec es pretén reunir tots aquells qui vam néixer el 1971, de Berga i comarca, per rememorar vells temps i retrobar-nos després de tants anys. Havent sopat hi haurà una festa-disco amenitzada amb els èxits "carrosses" d'aquell moment . Vine a reviure les millors nits disco del Menfis al ritme de Cyndi Lauper, Duran Duran, Kool & the Gang i el famós Material Girl de Madonna entre moltíssims més. Prometem no posar Parchís ni Enrique y Ana.

PREU SOPAR + FESTA (IVA inclòs): 20 Euros

E-mail de contacte: sopar71@gmail.com
Grup al Facebook: Gent del 71 del Berguedà. Entra-hi i puja-hi fotos dels nostres vells temps!

IMPRESCINDIBLE PAGAMENT A L'AVANÇADA FINS AL 30 D'ABRIL (data límit).

Cal fer el pagament al mateix restaurant La Fonda del Berga Resort o mitjançant transferència bancària a:

Caixa Penedès
Número de compte: 2081 0484 92 5213000884
DOTOMA RESTAURACIÓ S.L.
El restaurant NO ES RESPONSABILITZARÀ d'aquelles transferències en què no constin clarament el NOM I COGNOMS de l'emissor i "SOPAR DEL 71" com a CONCEPTE del pagament, ni de les transferències efectuades després del dia 30 d'abril.

Contacte del Restaurant:
La Fonda (Berga Resort)
(persona de contacte: Maribel Traserra)
E-9/C-16 Km.96
Tel. 93 821 30 80

Mineria i Salut. Regió 7. Abril 2004

2011-03-31T21:58:00.001Z

Tortura, una forma de terrorisme. Article Regió7. 2003

2011-03-31T00:54:00.000Z

"Where are you from?" Article Regió7. Novembre 2003

2011-03-31T00:50:00.000Z

Entrevista Evening Herald. Setembre 2000

2011-03-31T00:48:00.001Z

Article Berguedà actual. Gener 2007

2011-03-31T00:16:00.000Z

Entrevista Regió7. Novembre 2002

2011-03-31T00:05:00.002Z

El Temps des del Santuari de Queralt (Berga)

2011-03-28T23:37:00.000Z

Recomanacions en el procés d’atenció de les persones malaltes amb tractament anticoagulant amb fàrmacs antivitamina K de l’Institut Català de la Salut

2011-02-25T13:38:00.003Z

http://www.gencat.cat/ics/professionals/protocols/tao_2011.pdf

Recomanacions en el procés d’atenció de les persones malaltes amb tractament anticoagulant amb fàrmacs antivitamina K de l’Institut Català de la Salut

View more documents from Josep Vidal-Alaball

Fent de cavallet

2010-07-31T23:13:00.002Z

Els Turcs i Cavallets. Primer salt de la Patum Completa del dijous

http://www.onsortir.tv/index.php?op=145&idc=68&_pagi_pg=4

TURURUT !

2010-07-08T22:48:00.001Z

2010-06-08T23:40:00.000Z

Clinical aspects of cobalamin deficiency in elderly patients

View more documents from Josep Vidal-Alaball.

2010-06-08T23:11:00.001Z

Oral vitamin B12 versus intramuscular vitamin B12 for vitamin B12 deficiency

View more documents from Josep Vidal-Alaball.

2010-06-08T23:03:00.001Z

Comparing costs of intramuscular and oral administration of vitamin B12 in Primary Care in Wales: a cost minimisation analysis

View more documents from Josep Vidal-Alaball.

Reduced serum vitamin B-12 in patients taking metformin

2010-06-06T00:38:00.000Z

Published 20 May 2010, doi:10.1136/bmj.c2198
Cite this as: BMJ 2010;340:c2198

Josep Vidal-Alaball, honorary research fellow, Christopher C Butler, professor of primary care medicine

Editorials

Reduced serum vitamin B-12 in patients taking metformin

Until the clinical importance is clear, simple dietary advicecould solve the problem

As many as 22% of people with type 2 diabetes could have vitaminB-12 deficiency.¹ The cause of vitamin B-12 deficiency in thesepatients remains controversial,² but it can have important consequencesand should be considered in the differential diagnosis of diabeticneuropathy. In small short term studies, treatment with metforminhas been associated with reduced vitamin B-12 concentrationsand an increased risk of vitamin B-12 deficiency.³⁴

Kooy and colleagues conducted a trial of the long term effectsof metformin treatment on metabolic and microvascular and macrovascularcomplications in patients with type 2 diabetes who were alreadytaking insulin.⁵ Three hundred and ninety patients were randomisedto receive insulin plus metformin or insulin plus placebo. Aftera follow-up of 4.3 years, the study found fewer macrovascularevents in the metformin group, which was largely accounted forby the beneficial effect of metformin on weight.

In the linked study (doi:10.1136/bmj.c2181) this same groupof authors, but with de Jager as first author, perform a furtheranalysis of their earlier study and report important differencesin serum vitamin B-12 in participants. In the placebo group,vitamin B-12 increased by 0.2 pmol/l (0%, 95% confidence interval–3% to 4%), whereas in the group with the addition ofmetformin vitamin B-12 was reduced by 89.8 pmol/l (–19%,–22% to –15%). At baseline, three participants inthe metformin group and four in the placebo group had vitaminB-12 concentrations below 150 pmol/l. At follow-up after 4.3years this had increased to 19 and five participants, respectively.The reduction in concentrations of vitamin B-12 in the metformingroup persisted and become more apparent over time. The numberneeded to harm per 4.3 years was 13.8.⁶

Although the absolute number of affected participants was smallthe differences in vitamin B-12 concentrations are convincing.A strength of this study is the long period of follow-up.

The authors recommend that regular measurement of vitamin B-12concentrations during long term metformin treatment should beconsidered. Sadly, though, they do not report on quality oflife, neurological status, or measures of fatigue. Neither dothey report whether participants received any dietary adviceregarding vitamin B-12. As their introduction makes clear, wehave no robust research underpinning the assumption that peoplewith vitamin B-12 concentrations of 150 pmol/l or less are indeedvitamin B-12 deficient. Although they may be at higher riskfor vitamin B-12 deficiency related effects, these risks arenot clearly quantified or always directly related to vitaminB-12 concentrations. An opportunity may have been missed toelucidate whether reduced vitamin B-12 concentrations resultedin meaningful symptoms. Were the participants with lower concentrationsof vitamin B-12 more likely to feel worse and have adverse effects?

Other uncertainties include whether or not these findings applyto most patients managed in primary care, who are not usuallytreated with insulin—should these patients also be monitoredfor vitamin B-12 concentrations? The conversion of patientswith type 2 diabetes to insulin treatment is controversial,⁷and it is the minority of patients whose diabetes is hardestto control who typically start insulin treatment. If patientsare monitored, how should serum vitamin B-12 be measured?⁸ Furthermore,it is not clear what form the intervention should take. Theoptions include dietary advice; increase intake of foods richin calcium and vitamin B-12; and vitamin B-12 supplements, whichcould be taken orally or injected⁹ ¹⁰—most patients willnot have problems absorbing vitamin B-12 from the gut becausethis form of vitamin B-12 deficiency is unlikely to be relatedto intrinsic factor or bowel disease.

There are several other questions related to vitamin B-12 replacement.Given the long time it takes to deplete vitamin B-12 stores,how often—if at all—would intramuscular injectionsneed to be repeated? Should concentrations be monitored oncetreatment is started? Can treatment be stopped after dietaryimprovement? Would we miss important morbidity by proceedingon the basis of symptoms and heightened clinical suspicion ratherthan on systematic screening in all patients taking metformin?

The case that de Jager and colleagues make for routine assessmentof serum vitamin B-12 concentrations is based on findings frompatients taking insulin and with no evidence that monitoringwill benefit patients. The mechanisms are unclear, but it couldbe something as simple as the dietary change associated withmetformin. We first need to determine whether simple dietarycounselling when metformin is started and at medication/annualreviews will solve the problem. If it does not, a trial of screeningfor vitamin B-12 deficiency in patients taking metformin wouldbe needed. Patients taking metformin (not just those also treatedwith insulin) should be randomised to systematic serum vitaminB-12 screening or routine care, with patient oriented outcomesand costs included in the outcomes. Otherwise, we risk increasingthe burden on patients and the costs of care by treating biochemicaloutcomes rather than outcomes that matter to patients.

Cite this as: BMJ 2010;340:c2198

Josep Vidal-Alaball, honorary research fellow, Christopher C Butler, professor of primary care medicine

¹ Department of Primary Care and Public Health, Heath Park, Cardiff CF14 4YS

vidal-alaballj@cf.ac.uk

Research, doi:10.1136/bmj.c2181

Competing interests: All authors have completed the UnifiedCompeting Interest form at www.icmje.org/coi_disclosure.pdf(available on request from the corresponding author) and declare:(1) No financial support for the submitted work from anyoneother than their employer; (2) No financial relationships withcommercial entities that might have an interest in the submittedwork; (3) No spouses, partners, or children with relationshipswith commercial entities that might have an interest in thesubmitted work; (4) No non-financial interests that may be relevantto the submitted work."

Provenance and peer review: Commissioned; not externally peerreviewed.

References

Pflipsen MC, Oh RC, Saguil A, Seehusen DA, Topolski R. The prevalence of vitamin B12 deficiency in patients with type 2 diabetes: a cross-sectional study. J Am Board Fam Med 2009;22:528-34.[Abstract/Free Full Text]
Andres E, Noel E, Goichot B. Metformin-associated vitamin B12 deficiency. Arch Intern Med 2002;162:2251-2.[Free Full Text]
Ting RZ-W, Szeto CC, Chan MH-M, Ma KK, Chow KM. Risk factors of vitamin B12 deficiency in patients receiving metformin. Arch Intern Med2006;166:1975-9.[Abstract/Free Full Text]
Wulffelé MG, Kooy A, Lehert P, Bets D, Ogterop JC, Burg B, et al. Effects of short-term treatment with metformin on serum concentrations of homocysteine, folate and vitamin B12 in type 2 diabetes mellitus: a randomized, placebo-controlled trial. J Intern Med 2003;254:455-63.[CrossRef][Web of Science][Medline]
Kooy A, de Jager J, Lehert P, Wulffele MG, Bets D, Donker AJM, et al. Long-term effects of metformin on metabolism and microvascular and macrovascular disease in patients with type 2 diabetes mellitus. Arch Intern Med 2009;169:616-25.[Abstract/Free Full Text]
De Jager J, Kooy A, Lehert P, Wulffelé MG, van der Kolk J, Bets D, et al. Long term treatment with metformin in patients with type 2 diabetes and risk of vitamin B-12 deficiency: randomised placebo controlled trial.BMJ 2010;340:c2181.[Abstract/Free Full Text]
Currie CJ, Peters JR, Tynan A, Evans M, Heine RJ, Bracco OL, et al. Survival as a function of HbA1c in people with type 2 diabetes: a retrospective cohort study. Lancet 2010;375:481-9.[CrossRef][Medline]
Goringe A, Ellis R, McDowell I, Vidal-Alaball J, Jenkins C, Butler CC, et al. The limited value of methylmalonic acid, homocysteine and holotranscobalamin in the diagnosis of early B12 deficiency.Haematologica 2006;91:231-4.[Abstract/Free Full Text]
Vidal-Alaball J, Butler CC, Potter CC. Comparing costs of intramuscular and oral vitamin B12 administration in primary care: a cost-minimization analysis. Eur J Gen Pract 2006;12:169-73.[CrossRef][Medline]
Vidal-Alaball J, Butler C, Cannings-John R, Goringe A, Hood K, McCaddon A, et al. Oral vitamin B12 versus intramuscular vitamin B12 for vitamin B12 deficiency. Cochrane Database Syst Rev2005;(3):CD004655.

Jornada d'Estiu de la Professió Mèdica 'Nous reptes'

2010-06-06T00:25:00.005Z

Juliol de 2007

http://www.combtv.cat/home.asp?Vq8=IK&Vqs=ILJ

http://www.combtv.cat/home.asp?Vq8=IK&Vqs=ILK

http://www.combtv.cat/home.asp?Vq8=IK&Vqs=ILL

Criteris en el Maneig del Tractament Anticoagulant Oral en odontologia

2010-03-05T00:41:00.002Z

Barcelona Març 2010

ODONTOLOGIA: Criteris en el Maneig del Tractament Anticoagulant Oral

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Burocracia en la Atención Primaria del Reino Unido

2009-12-01T01:18:00.000Z

semFYC, Barcelona Nov 2009

Burocracia en la Atención Primaria del Reino Unido Dr J Vidal Alaball

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Oral Vitamin B12 for the treatment of Vitamin B12 deficiency: A Systematic Review

2009-11-23T00:50:00.000Z

Wales 2005

Oral Vitamin B12 for the treatment of Vitamin B12 deficiency: A Systematic Review

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Cost of intramuscular versus oral vitamin B12 in Primary Care

2009-11-23T00:48:00.001Z

Glasgow 2004

Cost of intramuscular versus oral vitamin B12 in Primary Care

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Curs de Comunicació Científica

2009-11-23T00:42:00.001Z

Manresa 2008

Curs de Comunicació Científica

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Effective elements of school health promotion across behavioral domains

2009-11-23T00:41:00.001Z

Barcelona 2009

Effective elements of school health promotion across behavioral domains

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Public Health Implications of Contaminated Land

2009-11-23T00:26:00.002Z

Wales 2006

Contaminated Land J Vidal Alaball Oct06

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Oral Vitamin B12 for the treatment of Vitamin B12 deficiency: A Systematic Review

2009-11-23T00:17:00.001Z

WONCA. Orlando 2004

Oral Vitamin B12 for the treatment of Vitamin B12 deficiency: A Systematic Review

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Són Necessaris més metges a Catalunya?

2009-11-18T01:34:00.002Z

Són Necessaris més metges a Catalunya J Vidal Alaball

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Organització de la Recerca Al Regne Unit

2009-11-17T23:08:00.000Z

Organització de la Recerca Al Regne Unit Dr J Vidal-Alaball

View more presentations from Josep Vidal-Alaball.

Swine influenza. Comunicating Risk

2009-09-07T20:07:00.004Z

Risk perceptions

Risks are generally more worrying if perceived:

· To be involuntary

· As inequitably distributed, some benefit while others suffer

· As inescapable by taking personal precautions

· To arise from an unfamiliar or novel source

· To result from man-made, rather than natural sources

· To cause hidden and irreversible damage with onset many years later

· To pose particular danger to small children or pregnant women or more generally future generations

· To threaten a form of death (or illness/injury) arousing particular dread

· To damage identifiable rather than anonymous victims

· To be poorly understood by science

· As subject to contradictory statements from responsible sources (or even worse, from the same source, or from untrustworthy source.

· Invisible or undetectable, catastrophic, memorable, uncertain, uncontrollable or unethical risk.

Explaining risks: risk comparisons

Comparisons between risks are not always unhelpful. Responsible use of comparative figures requires careful thought.

No single approach or combination of approaches has yet been determined to be the most useful or appropriate under different circumstances. The effectiveness of risk communication efforts vary depending on the subject matter, decision alternatives, intended audience, and other factors.

Examples of risk of death from involuntary risks (warning: use of this data for risk comparison purposes can severely damage your credibility, use with caution).

Risk	Risk of death (person/year)
Influenza	1 in 5,000
Leukaemia	1 in 12,500
Struck by an automobile	1 in 16,600
Being murdered	1 in 100,000
Bites of venomous creatures	1 in 5 million
Lightning	1 in 10 million
Falling aircraft	1 in 50 million

RECOMANACIONS DE DESINFECCIÓ PER A REDUIR L’EXPANSIÓ DE LA INFECCIÓ PEL NOU VIRUS DE LA GRIP A (H1N1)

2009-09-07T19:59:00.002Z

Josep Vidal i Alaball

L’evidència suggereix que el virus no sobreviu gaire temps en superfícies o objectes tous, tot i que pot sobreviure fins a 24 hores en superfícies sòlides.

Supervivència del virus

· Superfícies dures i no poroses (acer inoxidable, plàstic): el virus pot sobreviure fins a 72 hores, però només 24 hores en quantitats suficients per significar risc d’infecció.

· Superfícies toves/mobiliari (roba, mocadors, mocadors de paper, revistes): el virus pot sobreviure fins a 12 hores, però només 15 minuts en quantitats suficients per significar risc d’infecció.

· Una vegada el virus es troba a les mans, sobreviu menys de 5 minuts

· Netejar-se les mans amb aigua i sabó (i assecar les mans) és una manera efectiva d’eliminar els virus de les mans.

· El virus és eliminat en 30 segons amb l’alcohol de mans

Neteja i desinfecció

El virus és fàcilment eliminat amb els productes de neteja habituals i detergents. Aigua amb detergent preparada de nou s’ha d’utilitzar per la neteja de superfícies. Consultoris i espais públics com ascensors i taulells de recepció haurien de ser desinfectades al menys 1 cop al dia. La pols s’hauria de treure amb draps humits.

Revisions bibliogràfiques

2008-12-24T11:24:00.005Z

1429 Sobretractament amb corticoides inhalats i problemes amb el diagnòstic a l'atenció primària
http://www.gencat.net/ics/professionals/recull/bibliografic/2008_7/1429.htm

AAEM Lucas, FWJM Smeenk, IJ Smeele and CP van Schayck. Overtreatment with inhaled corticosteroids and diagnostic problems in primary care patients, an exploratory study. Family Practice 2008;25(2):86-91.

Introducció. És àmpliament conegut que molts malalts amb asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) estan infradiagnosticats i infratractats, però és menys conegut el possible excés diagnòstic i subseqüent sobretractament amb corticoides inhalats.

Objectius. Aquest estudi investiga com n'és d'habitual que els corticoides inhalats es prescriguin sense estar indicats i com n'és d'important el problema de diagnòstic causat per la inadequada prescripció i ús dels corticoides inhalats.
Mètodes. S'hi van incloure tots els pacients referits a un centre de diagnòstic d'atenció primària durant 6 mesos que utilitzaven corticoides inhalats sense una indicació clara. Els seus metges de família van ser preguntats sobre les raons per prescriure corticoides inhalats. Si no es podia arribar a un diagnòstic clar, es demanava als seus metges de família que aturessin els corticoides inhalats i que fessin una espirometria després d'un període d'almenys 3 mesos sense prendre corticoides. Després d'1 any, l'ús de corticoides inhalats era avaluat i el diagnòstic restablert.

Resultats. De tots els malalts referits (2.271), 1.171 utilitzaven corticoides inhalats, 505 (30 %) sense una indicació clara. Després d'1 any, els resultats finals indicaren que un 11 % dels malalts que originàriament utilitzaven corticoides inhalats no en tenien una indicació clara i per tant van deixar de prendre'ls. Per a un 15 %, les raons per prendre corticoides inhalats van continuar essent poc clares.

Conclusions. El sobretractament amb corticoides inhalats sembla considerable en l'atenció primària, cosa que etiqueta falsament malalts com a asmàtics i genera costos innecessaris i possibles efectes secundaris. Els metges de família han de ser més conscients de la necessitat de tenir un diagnòstic adequat abans de prescriure corticoides inhalats. El sobretractament amb corticoides inhalats a l'atenció primària es pot disminuir donant suport als metges de família en els processos de diagnòstic i en les preses de decisions.

Font de finançament. "Partners in Care Solutions", una iniciativa de la Institució de Recerca Caphri, Pfizer Inc i Boehringer Ingelheim Inc.

Conflicte d'interessos. Cap de declarat.

Comentari crític. A causa de la major preocupació que des de fa un temps s'està donant per tal de diagnosticar ràpidament l'asma i l'MPOC és temptador començar medicació amb corticoides inhalats si els malalts es presenten a la consulta amb símptomes bronquials sense confirmar el diagnòstic amb una espirometria. Una vegada els malalts són etiquetats com a asmàtics o amb MPOC és difícil de treure aquesta etiqueta.Tot i que és evident que no s'ha de donar i continuar una medicació sense tenir un diagnòstic clar, l'estudi mostra que la meitat dels metges de família a qui es va demanar el motiu pel qual havien prescrit corticoides inhalats no en sabien donar la raó. Sembla oportú que si hi ha dubtes sobre si estem davant d'asma /MPOC aturem els corticoides inhalats i fem una espirometria per tal de revaluar el diagnòstic.

Revisor
Josep Vidal
EAP Alt Berguedà

Revisions bibliogràfiques

2008-12-24T11:20:00.005Z

1405 Resposta a errors mèdics seriosos en l'atenció primària - conseqüències pels metges involucrats: anàlisi de 75 casos a Alemanya
http://www.gencat.net/ics/professionals/recull/bibliografic/2008_4/1405.htm

Fisseni G, Pentzek M and Abholz H-H. Responding to serious medical error in general practice-consequences for the GPs involved: analysis of 75 cases from Germany. Family Practice 2008; 25:9-13.

Objectiu. Records dels metges de primària sobre els errors de tractament més seriosos de la seva carrera i les seves conseqüències. Hi influeix qui va contribuir a l'error o a la seva descoberta o divulgació?

Disseny. Qüestionaris anònims sobre "els 3 errors mèdics més seriosos de la teva carrera com a metge de primària". Es va facilitar als metges que participaven en l'estudi una definició operacional d'error mèdic seriós. Els metges van utilitzar una tècnica especial per recordar errors seriosos utilitzant associacions amb els malalts. El mètode per recordar i el qüestionari semiestructurat de 25 paràmetres utilitzat va ser provat prèviament pels autors. Els paràmetres van ser analitzats de manera quantitativa i mitjançant anàlisi qualitativa de contingut.

Emplaçament. Centres d'atenció primària de la regió nord del Rin d'Alemanya: 32 metges de primària van informar sobre 75 dels seus errors mèdics més seriosos.

Resultats. A més de la meitat dels casos analitzats, altres persones van contribuir considerablement als errors dels metges de primària. Molts dels errors van ser descoberts i divulgats als malalts pels metges de primària: ja sigui pels metges involucrats o per col·legues. Molts dels metges involucrats van sofrir una pèrdua de la seva reputació i de malalts. De totes maneres, més pacients van romandre amb els seus metges que no pas els van deixar, depenent de qui va contribuir a l'error, qui el va descobrir i de qui va informar el malalt.

Conclusions. La majoria de malalts van mantenir la confiança amb els seus metges de primària després d'un error mèdic seriós, sobretot si el metge no va ser l'únic que va contribuir a l'error i si el metge va participar activament en la descoberta i divulgació de l'error.

Font de finançament. No hi consta.

Conflicte d'interessos. Cap de declarat.

Comentari crític. A molts professionals els amoïna que el fet d'admetre haver comès un error els produeixi una pèrdua de prestigi entre els col·legues i els seus malalts. Aquest estudi explica que, si bé això és cert, l'impacte és menor si els metges involucrats estan oberts a les crítiques i juguen un paper actiu en el descobriment i informació de l'error als pacients afectats.

En alguns països europeus com és el cas d'alemanya i el Regne Unit s'estan implantant sistemes per informar anònimament i aprendre dels errors mèdics seriosos. És important que la professió mèdica prengui mesures, individualment o organitzativa, per evitar errors mèdics. També és important que els professionals responguin adequadament a aquests errors i rebin els suport psicològic que necessiten.

Revisor
Josep Vidal
EAP Alt Berguedà

Setmana sense fum

2008-05-31T22:31:00.001Z

Josep Vidal i Alaball

Bergueda Actual 30/05/08

Del 26 al 31 de maig del 2008 es celebra la IX setmana sense fum organitzada per el Departament de Salut, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i el Grup d’Atenció Primària d’Abordatge al Tabaquisme i que porta per lema “Per totes les persones i, sobretot, per tu”. Aquesta campanya pretén donar a conèixer de manera clara els efectes nocius del tabaquisme actiu i passiu i informar a les persones que volen deixar de fumar dels recursos existents per fer-ho. La campanya també incorpora una Guia per al tractament del tabaquisme actiu i passiu i coincideix amb el Dia Mundial Sense Tabac del dia 31 de maig.

A Catalunya, 3 de cada 10 persones de 15 anys i més són fumadores (25,5% amb consum diari i 3,9% amb consum ocasional). La proporció de fumadors està disminuint, i ho fa més accentuadament en els homes que en les dones. A Catalunya, un 48,4% dels ciutadans (835.000 persones aproximadament) que fumen volen deixar-ho. Entre aquestes persones, un 73,3% tenen entre 15-44 anys i un 40,8% són dones.

És conegut que el tabac conté una droga, la Nicotina, 600 additius i més de 4000 productes tòxics. Fumar redueix la tolerància a l’exercici, accelera l’envelliment de la pell (apareixen més arrugues a la cara) i provoca taques a les dents. A més afecta el correcte funcionament dels pulmons cosa que provoca entre altres coses la típica tos del matí al llevar-se, que els constipats i les bronquitis triguin més temps a curar-se i que empitjorin malalties com l’asma. També està demostrat que el tabac provoca un augment del risc de patir càncer de pulmó i malalties cardiovasculars.

A més a més, cada vegada s’estan demostrant millor els riscos del tabaquisme passiu (inhalació de l’aire contaminat pel fum del tabac). El tabaquisme passiu pot provocar malalties respiratòries agudes, agreujament dels símptomes de l’asma en nens i adults, malalties coronàries (angina de pit, infart de miocardi) i augment del risc de determinats càncers. Els nens petits són els més perjudicats perquè no poden evitar voluntàriament l’exposició a l’aire contaminat pel fum del tabac. A més, no hi ha cap grau segur d’exposició ni cap dispositiu que elimini de l’ambient el fum del tabac ni els seus productes tòxics.

El tabac és en l’actualitat segurament el problema més important de salut pública de Catalunya i potser ja està arribant el moment de ser menys tolerant amb els quins no respecten el dret dels no fumadors a respirar aire lliure del fum del tabac.

La grip, un problema de salut pública

2007-10-12T22:59:00.000Z

Josep Vidal i Alaball

berguedà actual 11/10/07

La grip és una malaltia infecciosa vírica de les vies respiratòries molt contagiosa. Es calcula que entre el 5% i el 20% de la població general i fins el 50% o més de les persones internades en institucions tancades emmalalteix de grip cada any. Això dóna lloc a un important nombre de consultes mèdiques i dies laborables perduts com a conseqüència de la malaltia i la seva convalescència, que pot oscil·lar entre dies i setmanes. La grip pot ser mortal, principalment en persones grans o amb factors de risc preexistents. A diferència d’altres virus com el de l’hepatitis B o xarrampió, el virus de la grip varia les seves característiques amb facilitat, per això les vacunes s’han d’elaborar cada temporada i cal que ens vacunem cada any.

Arriba al Berguedà la campanya preventiva contra la grip

2007-10-12T22:52:00.000Z

Josep Vidal i Alaball
berguedà actual 11/10/07

El sistema mèdic aconsella la vacunació a col·lectius de risc com: persones grans, malalts respiratoris i professionals exposats

El dia 1 d’octubre va començar la campanya de vacunació antigripal a Catalunya que s’allargarà fins al 30 de novembre de 2007. Les vacunes estan disponibles de forma gratuïta en els centres d’atenció primària de la nostra comarca. La temporada 2005-2006 es van distribuir a Catalunya 1.336.507 vacunes als centres d’atenció primària i altres centres vacunals de Catalunya, això va suposar un 70,2% de les persones susceptibles de vacunació.

La vacunació antigripal està adreçada principalment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip com són: persones de 60 anys d’edat o més, persones internades en institucions tancades (residències geriàtriques, centres de malalties cròniques i malalties mentals, etc), adults i infants amb malalties pulmonars (inclòs l’asma) o cardiovasculars cròniques, adults i infants que pateixen malalties metabòliques (com la diabetis mellitus), renals o hepàtiques cròniques, anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió. La vacuna també està indicada i es considera segura en dones embarassades.

També s’adreça als persones o grups que poden transmetre la grip a persones d’alt risc com són: treballadors de la salut tant de l’atenció primària com l’hospitalària, treballadors d’institucions (residències geriàtriques o centres de malalts crònics) que tinguin contacte amb pacients o residents, personal que presta assistència domiciliària a individus d’alt risc (infermeria, treballadors voluntaris, etc) i persones que conviuen amb persones d’alt risc. També es recomana la vacunació en persones que efectuen serveis essencials per a la comunitat (policies, bombers, personal de protecció civil, etc) per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals.

La campanya de vacunació antigripal 2007-2008 té com a objectius incrementar la cobertura de vacunació antigripalfins al 74% de la població de grups de risc i millorar la cobertura en treballadors de la salut, ja que tot i la importància de la vacunació, la cobertura assolida fins ara en aquest grup ha estat baixa.

Les persones a les quals els està indicada la vacuna i volen rebre-la es poden adreçar als centres d'atenció primària de salut de la nostra comarca on els indicaran que cal fer per obtenir-la. Alguns centres, com el Consultori de Bagà, tenen previst fer 1 setmana intensiva de vacunació, tot i que la vacuna es podrà obtenir també fins al final de la campanya. Aquest centre també té previst revisar l’estat vacunal de les persones que acudeixin a vacunar-se i oferir, quan calgui, altres vacunes recomanades.

27 de maig: canvi generacional

2007-06-15T22:09:00.000Z

Josep Vidal i Alaball
Bergueda Actual

Es poden analitzar les passades eleccions municipals del 27 de maig a Berga de moltes maneres i en moltes claus diferents; la pèrdua de l’Alcaldia quasi segura per part del PSC i la recuperació de la mateixa per CiU, l’irrupció de la CUP, la davallada d’ERC, el nou fracàs d’Iniciativa per Catalunya per ser representada a l’ajuntament de la ciutat .... Jo però les voldria valorar des d’un altre punt de vista ja que crec que aquestes eleccions municipals a Berga han representat un canvi generacional per als polítics berguedans. Si es confirma la notícia que en Ramon Camps no continuarà com a líder del PSC de Berga, desapareixerà l’últim dels tres grans protagonistes de la vida política que en la meva opinió ha tingut Berga en els darrers 25 anys juntament amb en Jaume Farguell i en Josep Badia. Si en Farguell va ser apartat de l’ajuntament l’any 1999, fa uns mesos l’hi va tocar el torn a en Badia que ja no va ser present a les llistes de CiU. Això ha anat acompanyat de l’aparició de nous polítics de menys de 40 anys que han passat a ocupar llocs importants en les llistes dels principals partits polítics de la ciutat. Si bé no és un polític nou ja que fa 8 anys que és regidor, el nom més destacat dintre d’aquests joves polítics és en Juli Gendrau, el que properament amb quasi seguretat serà nou Alcalde de la ciutat. No cal oblidar però altres polítics que també tenen menys de 40 anys com Daniel Bullich o Antoni Baños del PSC i Jaume Vegas i Rosa Guitart de CiU. Una menció especial cal fer-la per la CUP, una candidatura formada exclusivament per gent jove i que amb noms com Natxo Romero o Anna Maria Guijarro aspiren a protagonitzar el futur polític de la nostra ciutat. Alguns han donat la culpa dels seus mal resultats a la presencia de la CUP, potser tenen raó, però també caldria que analitzessin perquè els partits polítics tradicionals no ha estat capaços d’encabir a gent de la CUP que han demostrat que tenien una maduresa política suficient com per atraure un nombre important de vots dels berguedans. Voldria aprofitar aquest article per demanar a tota aquesta nova generació de polítics que treballin conjuntament per aconseguir que molts altres joves trobin que val la pena de perdre mitja hora de la seva vida per exercir el seu dret al vot, crec que la taxes d’abstenció els haurien de fer reflexionar profundament.

Berga, 12 de juny del 2007

Berga, uns anys després (introducció)

2007-02-03T21:16:00.000Z

Per Josep Vidal i Alaball

He tornat a viure a Berga després de molts anys d'estar a la Gran Bretanya. És evident que la ciutat ha canviat molt en el últims anys i per això m'he proposat escriure de manera més o menys periòdica al Berguedà Actual per descriure els canvis que he trobat la la meva ciutat i també a la comarca en general. La meva intenció inicial no és la de ser crític amb la ciutat i la comarca però la condició humana sempre tendeix a notar més les coses negatives que les positives. També és cert que quan es veuen més els problemes és quan fa un temps que no vius en un lloc, quan els pateixes diàriament ja t’hi acostumes.

Em volia estrenar amb un tema polèmic; la circulació viària a Berga. Com ha empitjorat el trànsit a Berga en els últims 10 anys és una de les coses que m'han xocat més des de que he tornat. Fa uns anys era impensable haver de fer 10 o 15 minuts de cua en una cruïlla de la ciutat, però ara això és una norma que es repeteix cada matí i cada tarda en molts carrers. He de reconèixer que els Berguedans tenim una gran part de culpa en que la circulació sigui tant dolenta en determinades hores del dia, ja que cada vegada agafem més el cotxe per fer trajectes més petits. De fet, a Berga el 90% dels trajectes es poden fer perfectament a peu. Però també s'ha de dir que l'ordenació del transit no sembla la més adequada en alguns punts neuràlgics de la ciutat. Les cruïlles del Carrer Pere III amb el Passeig de la Pau i del final de la Ronda Moreta són punts negres i no sembla que s'hi hagi fet res per resoldre el problema en els últims 5 o 6 anys. La localització dels passos zebra tampoc sembla molt encertat (alguns estan al mig de corbes o estan duplicats) i n'hi han molts de mig esborrats. A vegades em pregunto si els passos zebra han estat pintats per la funerària local... Els pocs semàfors que hi han no sembla que facin gaire bé la seva funció ja que funcionen independentment del trànsit que hi hagi. Sovint t'has d'esperar quan no ve cap cotxe. Actualment moltes ciutats tenen semàfors que es regulen en funció de la circulació que hi ha en la zona i crec que posar-los seria una bona inversió per a la ciutat.

Tots tenim una part de responsabilitat en el trànsit de la nostra ciutat i tots hauriem de fer un esforç per millorar-la, és clar que el creixement actual en la circulació de Berga no és sostenible.

Berga, 24 de gener del 2007

Salut i llibertat personal

2007-02-03T21:14:00.000Z

Per Josep Vidal i Alaball (metge)

Ja son uns quants els països, principalment europeus, que han prohibit fumar en els llocs públics. A la Gran Bretanya, Escòcia ho va fer el març passat i l'any vinent tenen previst fer-ho Anglaterra i Gal.les. Aquestes prohibicions han fet renéixer un debat interessant sobre on comença i on acaba la llibertat personal per fumar, beure o menjar aliments que perjudiquen la salut. Els auto-anomenats "llibertaris" creuen que tothom te el dret a fer el que vulgui amb la seva salut i que ningú t'ha de dir el que pots menjar, veure o si pots fumar o no. Creuen fermament que la llibertat personal està per sobre de qualsevol altre consideració. A l'altre costat de l'argument hi han els quins creuen que cal evitar que la gent tingui estils de vida que se sap que perjudicaran la seva salut. Creuen que els governs han d'intervenir per tal de crear les condicions necessàries perquè la població ho tingui més fàcil per assolir estils de vida saludables.Personalment, jo sóc dels quin pensa que cal intervenir. En el cas del tabac cal protegir els drets dels no-fumadors que es veuen exposats al fum dels fumadors. Perquè els fumadors han de tenir el dret a intoxicar i perjudicar la salut de l'altre gent? O és que potser els no-fumadors no tenen el dret de que se'ls hi protegeixi la seva salut? Perquè els treballadors de bars i discoteques i altres locals públics han de posar en risc la seva salut només pel simple fet de treballar?. En el cas de menjars poc saludables la situació es una mica diferent ja que no afecta la salut de les persones que no els mengen, però també crec que hi han raons que justifiquen intervenir. Sobretot cal que hi hagi legislació que obligui als fabricants a posar a les etiquetes informació que ajudi als consumidors a escollir els productes que mengen sense el risc de ser enganyats. Cal assegurar que els interessos comercials no estiguin per sobre de consideracions de salut. Cal també facilitar que el menjar saludable estigui a l'abast de totes butxaques i no només dels quins el poden pagar. Només quan tot això sigui possible es podrà parlar de que els consumidors escullen lliurement el que mengen. Espero que ben aviat Catalunya segueixi el mateix camí que altres països desenvolupats i intervingui directament per tal de protegir la salut de la seva població en temes tan importants com el tabac o el menjar poc saludable. El primer pas, que no es pot endarrerir més ha de ser la prohibició de fumar en tots els llocs públics.

Comparing costs of intramuscular and oral vitamin B12 administration in primary care: A cost-minimization analysis.

2006-12-01T23:26:00.000Z

Eur J Gen Pract. 2006;12(4):169-73.

Vidal-Alaball J, Butler CC, Potter CC.

National Public Health Service for Wales, Swansea, UK, Wales.

Objective: To establish whether savings could be made by changing patients from intramuscular to high doses of oral vitamin B12 in primary care without compromising their wellbeing.

Methods: Cost-minimization analysis from a UK perspective, using secondary data obtained from the literature available and expert opinion.

Results: The cost of the resources used to treat patients with vitamin B12 deficiency with intramuscular vitamin B12 was calculated as between pound55.99 (euro83.1) and pound99.99 (euro148.5) per year. The cost of treating patients with high doses of oral vitamin B12 during the first year was between pound125.55 (euro186.5) and pound248.55 (euro369.1). However, once patients receiving intramuscular treatment had been converted to oral treatment, or in new patients treated orally from the outset, the cost was pound35.55 per year (euro52.8). One variable, home visits, had a high impact on the calculations.

Conclusion: Switching patients with vitamin B12 deficiency from intramuscular to high-dose oral therapy and treating patients newly diagnosed with vitamin B12 deficiency with oral vitamin B12 from the outset could save resources in the medium and long term, and in newly diagnosed patients. Savings would come particularly in the form of nursing time.

Western Morning News (Devon)

2006-09-12T13:09:00.000Z

EXPERT'S WARNING ON WARSHIP ILLNESS
02 September 2006

An expert in public health has warned that more potentially deadly illnesses on a front-line warship could follow after two further cases of active tuberculosis (TB) were diagnosed on a Westcountry-based vessel. The Ministry of Defence (MoD) has confirmed that five crew members of HMS Ocean, the Devonport-based amphibious helicopter carrier and assault ship, now have the infectious form of the disease after TB first emerged in May.
The unidentified crewmen have been prescribed with up to six months of antibiotics to keep the life-threatening illness under control.
The MoD last night said that all five cases of active TB were confined to the marine engineering department, which is responsible for mechanics and electrics. Fifty-five latent forms of the illness emerged on board following a screening process of the entire crew.
The latent form produces no symptoms and is not contagious, as the bacteria are not active, although they can become active in later life if another disease puts pressure on the immune system.
The MoD said the two new cases of active TB had developed from the 29 latent forms apparent within the marine engineering department. The source of the original infection is still not known.
Dr Josep Vidal-Alaball, a GP and specialist registrar for the National Public Health Service for Wales, an expert in the disease, said that if all of the crew members had been screened there was every chance of limiting the full-blown infection. As such, sailors with latent TB have been given a three-month course of antibiotics.
Dr Vidal-Alaball, a former doctor at Plymouth's Derriford Hospital, said: "There could be more. There have been a lot of outbreaks in prisons, and it's a very similar situation - people together in a small space for a long time with a lack of ventilation.
"He said the level of the disease would only be a major concern if around 10 per cent of the 400-strong crew were taken ill with active TB - a figure that would be "very high". He said: "People outside the ship shouldn't be concerned."Rates of TB have been rising in the UK in recent years, with 7,000 cases being reported last year. The disease is most common in the lungs and lymph glands. TB is responsible for three million deaths a year worldwide, mainly in developing countries.
A spokesman for the Ministry of Defence said of HMS Ocean: "There are now five [cases of active TB] of which two were suspected at the end of last week. One member of the crew developed TB earlier this year and there have been four further with active TB."HMS Ocean is docked in Devonport ahead of deployment for low-flying helicopter exercises over Wales and the South West on Monday.
The ship was moored away from its Westcountry home when the latest cases of TB emerged after it had been withdrawn from last weekend's Navy Days event at Devonport after consideration was given to public health and confidence.
The third crew member struck down with tuberculosis has already returned to service.

Tuberculosis outbreak linked to pubs in South Wales

2006-09-12T12:29:00.000Z

Eurosurveillance weekly releases 2006 > Volume 11 / Issue 9

J Vidal-Alaball (Josep.Vidal-Alaball@nphs.wales.nhs.uk), S Hayes, R Jones
National Public Health Service for Wales, Health Protection Team, Mid and West Wales Region, Swansea, United Kingdom

On 10 February 2004, the specialist respiratory nurse for a hospital in a city in South Wales alerted the local health authorities that Mycobacterium tuberculosis infections in a particular area of the city appeared to be higher than expected in a relatively young age group. All the cases were in patients who reported visiting a particular pub (bar) regularly.
As a result of this alert, an outbreak investigation team compiled an initial list of six possible associated cases in five men and one woman who were aged between 25 and 55 years and all lived in the city. Initial interviews established that there were many shared social links between the patients, who were part of a network of regular drinkers at four pubs in a suburb of the city. The interviews were difficult because of the complexity of social relations and reluctance by some of the patients to provide information about their social and sexual life. All reported regularly visiting a certain pub (Pub A) in the area. By October 2004, two further linked cases had been diagnosed.
To determine whether there were any other linked tuberculosis cases, all local pubs mentioned by cases were visited, surrounding hospitals were contacted, letters were sent to primary care physicians, and primary care tuberculosis prescribing data collected from primary care, was analysed to detect unusual patterns. No other cases were identified as a result.
During 2005, two further cases of M. tuberculosis infection were diagnosed in the same area of the city, also in people who had links with Pub A. Tuberculosis typing (VNTR method) showed that the cases had identical profiles to cases 1, 2, 3, 5 and 6. Both patients were already known to the outbreak investigation team: case 8 had been named but not identified during the initial investigations and case 9 had been screened and initially cleared, but later confirmed through fine needle aspirate of the lung. No new social contacts were identified from these last two cases.
Contact tracing established that 2/20 household contacts (10%) and 3/18 social contacts screened (17%) required prophylactic antibiotics.
Genetic typing of all cultures was undertaken. PCR-based variable number tandem repeat (VNTR) method for tuberculosis typing was performed. Cases 1, 2, 3, 5 and 6 had identical profiles. An earlier case in a patient who had presented in August 2002 was not microbiologically related to other cases. This case was therefore not considered to be part of the outbreak, and is not included in the Table. No genetic information was available for case 4, as the diagnosis was made while the case was travelling in Australia or for case 7 as this was a clinical diagnosis with a negative culture.
In 2006, the local health authorities have continued to liaise with primary care physicians, respiratory nurses and chest physicians, but no further related cases have been identified.

Conclusion
This outbreak of nine cases included seven cases with identical microbiological
profiles, one case that was diagnosed on clinical grounds and one case that was diagnosed outside the United Kingdom. All nine patients were local residents of white ethnicity (unusual in patients in the UK) who reported a history of drinking in Pub A. Tuberculosis typing allowed one earlier case to be excluded from the outbreak.
In this particular outbreak it has been very difficult to take reliable medical histories due to a combination of poor history telling on the part of the patients and the complex social context in which the outbreak took place. Other authors have previously reported that conventional contact tracing has been insufficient in tuberculosis outbreaks linked to pubs [1]. Without genetic typing it would have been very difficult to establish links between cases in this outbreak. With tuberculosis typing (VNTR method) now routinely available in Wales for all positive cultures, we may see further cases linked to this outbreak in the future.

Acknowledgments:Dr Brendan Mason (Regional Epidemiologist), Mrs Cheryl Owen (Respiratory Nurse), Mrs Nicola John (Local Public Health Director), Wales Centre for Mycobacteria

References:
Diel R, Meywald-Walter K, Gottschalk R, Rusch-Gerdes S, Niemann S. Ongoing outbreak of tuberculosis in a low-incidence community: a molecular-epidemiological evaluation. Int J Tuberc Lung Dis 2004; 8(7):855-61.

The limited value of methylmalonic acid, homocysteine and holotranscobalamin in the diagnosis of early B12 deficiency

2006-07-28T09:20:00.000Z

28/07/06

Disorders of Erythropoiesis • Brief Report

Andrew Goringe, Richard Ellis, Ian McDowell, Josep Vidal-Alaball, Christopher Jenkins, Christopher Butler, Mark Worwood

Treatment of B12 deficiency is important to prevent progressive neurological and/or hematologic disease but requires a secure diagnosis. The aim of this study was to evaluate second line tests of B12 status as prognostic indicators of a hematologic response to vitamin B12 therapy. Forty-nine patients referred with low, serum vitamin B12 concentrations were treated with intramuscular B12 and re-assessed after 3 months. Methylmalonic acid, homocysteine, holotranscobalamin and neutrophil hypersegmentation index were measured before and after treatment. Before treatment 27/49 patients were anemic or macrocytic of whom 15 had a clear hematologic response. All the tests had a similar prognostic accuracy. Symptomatic improvement did not correlate with hematologic response. Supplementary tests of vitamin B12 status were not significantly better than total serum B12 concentration as predictors of a hematologic response to vitamin B12 therapy.

Key words: vitamin B12 deficiency, B12 therapy, methylmalonic acid, homocysteine, transcobalamin, neutrophil hypersegmentation index.

Haematologica 2006; 91:231-234

Oral vitamin B12 versus intramuscular vitamin B12 for vitamin B12 deficiency (Cochrane Review)

2006-07-27T11:56:00.000Z

Wednesday, 10 August 2005

From The Cochrane Library, Issue 3, 2005. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd. All rights reserved.
Oral vitamin B12 versus intramuscular vitamin B12 for vitamin B12 deficiency (Cochrane Review)
Vidal-Alaball J, Butler CC, Cannings-John R, Goringe A, Hood K, McCaddon A, McDowell I, Papaioannou A

ABSTRACT

Background: Vitamin B12 deficiency is common and rises with age. Most people with vitamin B12 deficiency are treated in primary care with intramuscular vitamin B12 which is a considerable source of work for health care professionals. Several case control and case series studies have reported equal efficacy of oral administration of vitamin B12 but it is rarely prescribed in this form, other than in Sweden and Canada. Doctors may not be prescribing oral formulations because they are unaware of this option or have concerns regarding effectiveness.
Objectives: To assess the effectiveness of oral vitamin B12 versus intramuscular vitamin B12 for vitamin B12 deficiency.
Search strategy: Searches were undertaken of The Cochrane Library, MEDLINE, EMBASE and Lilacs in early 2005. The bibliographies of all relevant papers identified using this strategy were searched. In addition we contacted authors of relevant identified studies and Vitamin B12 research and pharmaceutical companies to enquire about other published or unpublished studies and ongoing trials.
Selection criteria: Randomised controlled trials (RCTs) examining the use of oral or intramuscular vitamin B12 to treat vitamin B12 deficiency.
Data collection and analysis: All abstracts or titles identified by the electronic searches were independently scrutinised by two reviewers. When a difference between reviewers arose, we obtained and reviewed a hard copy of the papers and made decisions by consensus. We obtained a copy of all pre-selected papers and two researchers independently extracted the data from these studies using piloted data extraction forms. The whole group checked whether inclusion and exclusion criteria were met, and disagreement was decided by consensus. The methodological quality of the included studies was independently assessed by two researchers and disagreements were brought back to the whole group and resolved by consensus.
Main results: Two RCT's comparing oral with intramuscular administration of vitamin B12 met our inclusion criteria. The trials recruited a total of 108 participants and followed up 93 of these from 90 days to four months. High oral doses of B12 (1000 mcg and 2000 mcg) were as effective as intramuscular administration in achieving haematological and neurological responses.
Authors' conclusions: The evidence derived from these limited studies suggests that 2000 mcg doses of oral vitamin B12 daily and 1000 mcg doses initially daily and thereafter weekly and then monthly may be as effective as intramuscular administration in obtaining short term haematological and neurological responses in vitamin B12 deficient patients.

Citation: Vidal-Alaball J, Butler CC, Cannings-John R, Goringe A, Hood K, McCaddon A, McDowell I, Papaioannou A. Oral vitamin B12 versus intramuscular vitamin B12 for vitamin B12 deficiency. The Cochrane Database of Systematic Reviews 2005, Issue 3. Art. No.: CD004655.pub2. DOI: 10.1002/14651858.CD004655.pub2.

RISK COMMUNICATION IN ENVIRONMENTAL HEALTH ISSUES

2006-07-27T10:43:00.000Z

Dr Josep Vidal-Alaball

Public Health Medicine

July 2006

Risk Communication
• Is an interactive process of exchange of information
• People’s fears should be taken seriously and steps should be taken to address them even if they are not necessary from a technical perspective
• Management of Environmental Health issues requires more than technical expertise. Social issues such as house prices, house ownership or stigma of the neighbourhood are also important and should be considered from day one

Risk perception
• Clearly, emotions play a large role in public perception of risk
• When people become aware of a threat, they are naturally inclined to:
– Fear the unknown
– Want to maintain control
– Protect home and family
– Be alienated by dependence on others (government, industry officials)
– Protect their belief in a just world
• Experts and responsible authorities often think that the perception of the public is mistaken and irrational.
• They then try to correct the mistaken perception by the dissemination of information containing the "true" facts about the health risks.
• This nearly always fails. Technical measures alone are not enough to ease people’s worries !

• Risks are generally more worrying if perceived:
– To be involuntary
– As inequitably distributed, some benefit while others suffer
– As inescapable by taking personal precautions
– To arise from an unfamiliar or novel source
– To result from man-made, rather than natural sources
– To cause hidden and irreversible damage with onset many years later
– To pose particular danger to small children or pregnant women or more generally future generations
– To threaten a form of death (or illness/injury) arousing particular dread
– To damage identifiable rather than anonymous victims
– To be poorly understood by science
– As subject to contradictory statements from responsible sources (or even worse, from the same source), or from untrustworthy source.
– Invisible or undetectable, catastrophic, memorable, uncertain, uncontrollable or unethical risk.

Risk Comparisons
• Often, an involuntary risk is compared with a voluntary one (e.g. the risk from nearby incinerator is compared with smoking or dietary habits). If such a comparison is done in the spirit of minimising the importance of the involuntary risk, it will generate anger.
• The value of risk comparisons is also limited by the fact that risks tend to accumulate in people's minds. No matter how small the new risk, people are inclined to see it as simply one more unwelcome vexation to add to their already heavy burden of coping with modern-day problems.

Some problems….
• Health Authorities: Very late engagement with unrealistic expectation to respond
• Lack of consultation can result in:
– inaccurate health messages
– raised expectation
– unnecessary community concern

Some solutions ….
• Openness and transparency
– Trust should be based on mutual respect
– Communication should be open and honest
– An open communication process with the public and the media can be achieved by organising public meetings, issuing press reports, sending letters to residents, fact sheets, setting up internet sites, etc
– The language used should be understandable for the general public
• Do not let the media take control of the situation. Ensure that key people responsible for communication are always available and ensure a smooth hand-over between various people involved in the case.
• Engage early with Health Authorities!

Oral vitamin B12 versus intramuscular vitamin B12 for vitamin B12 deficiency:

2006-07-27T09:37:00.000Z

Cochrane Library, reproduced with permission

Butler CC, Vidal-Alaball J, Cannings-John R, McCaddon A, Hood K, Papaioannou A, McDowell I and Goringe A. Oral vitamin B12 versus intramuscular vitamin B12 for vitamin B12 deficiency: a systematic review of randomized controlled trials. Family Practice 2006; Pages 1–7 of 7.

Background. Vitamin B12 deficiency is common, increasing with age. Most people are treated in primary care with intramuscular vitamin B12. Several studies have reported equal efficacy of oral administration of vitamin B12.
Objectives. We set out to identify randomized controlled trial (RCT) evidence for the effectiveness of oral versus intramuscular vitamin B12 to treat vitamin B12 deficiency.
Methods. We conducted a systematic review searching databases for relevant RCTs. Outcomes included levels of serum vitamin B12, total serum homocysteine and methylmalonic acid, haemoglobin and signs and symptoms of vitamin B12 deficiency.
Results. Two RCTs comparing oral with intramuscular administration of vitamin B12 met our inclusion criteria. The trials recruited a total of 108 participants and followed up 93 of these from 90 days to 4 months. In one of the studies, mean serum vitamin B12 levels were significantly higher in the oral (643 ± 328 pg/ml; n = 18) compared with the intramuscular group (306 ± 118 pg/ml; n = 15) at 2 months (P < 0.001) and 4 months (1005 ± 595 versus 325 ± 165 pg/ml; P < 0.0005) and both groups had neurological responses. In the other study, serum vitamin B12 levels increased significantly in those receiving oral vitamin B12 and intramuscular vitamin B12 (P < 0.001).
Conclusions. The evidence derived from these limited studies suggests that 2000 mg doses of oral vitamin B12 daily and 1000 mg doses initially daily and thereafter weekly and then monthly may be as effective as intramuscular administration in obtaining short-term haematological and neurological responses in vitamin B12-deficient patients.
Keywords. Cobalamin, cyanocobalamin, hydroxocobalamin, pernicious anaemia, vitamin B12.

Diploma of the Faculty of Family Planning (DFFP)

2006-07-27T09:28:00.000Z

Dr Josep Vidal-Alaball 2005

Who is it for?
GPs and any doctor with an interest in family planning.
When did you do it?
In 2002, during my GP registrar year.
Why did you do it?
In general practice we see many patients wanting advice on family planning and I wanted to have a diploma certifying my proficiency in this specialty. I like the way the diploma is assessed—it requires practical and theoretical training.
How much effort did it entail?
The diploma has two components; a basic theoretical course and a practical training.
There are several approved courses available around the country, which take place over three consecutive days. You organise your own practical training, which needs to be supervised by a faculty approved instructing doctor.
Is there an exam? (and fee)
No, this is the great thing about the DFFP; no exam is required to obtain the diploma. There is a fee to go to the theoretical course and you may need to pay a small fee to attend practical training.
Top tip
Book your theoretical course early, as they are quite popular and GP registrars get priority. Organise your clinical placements in advance as it may take several months to attend all the required sessions.
Contact for further information
The Faculty of Family Planning and Reproductive Heath Care, 27 Sussex Place, Regent’s Park, London, NW1 4RG (020 7724 5669; http://www.ffprhc.org.uk/).
Was it worth it?
Pros
No exams required.
Good practical experience through direct patient contact.
Once you have the qualifications, you can earn extra income in family planning sessions.
Looks good on your CV.
Yearly subscriptions to the Faculty of Family Practice not as costly as with other memberships.
Cons
It is time consuming as you need to attend several training sessions in recognised training facilities and these may take place in the evenings.
It is strange to pay to see patients.
The logbook certifying your clinical experience is painful to fill in.
You need recertification every five years

Revalidation and Appraisal need to be evaluated

2006-07-27T09:24:00.000Z

Friday, 02 April 2004

I am in favour of Appraisal and Continuous Professional Development for health care professionals but I also strongly believe that any intervention in Health Services needs to be evaluated. The efficacy of Revalidation and Appraisal needs to be evaluated moreover when this is going to be an expensive intervention. I was surprised to find very vague references about evaluation on the Department of Health web side mainly regarding at the number of doctors appraised and the quality of the process.

In a discussion group during one session of the Masters of Public Health at the UWCM in Cardiff I asked how we could possible evaluate Revalidation and Appraisal. We though that it is difficult to evaluate an intervention when the objectives of the intervention are not clear. According to the objectives of the intervention we can design a correct evaluation.

Looking at the numbers of doctors appraised and revalidated is a measure of activity but not a measure of outcome of the intervention. If the objective of appraisal and revalidation is to avoid another Shipman them we should be looking at mortality as outcome and we should be comparing mortality rates amongst doctors. If we want to assess doctor’s performance and improve patient’s care maybe we should be looking at markers of good quality of care. For example we could be looking at the use of Aspirin and B-Blockers after myocardial Infarction or the use of statins. We may find like Dr Manesh Patel, a cardiology fellow at Duke Clinical Research Institute, that educating health care professionals does not improve the care of their patients.

I believe that no evidence for a potential positive intervention should not preclude implementing it. However we should expect a clear evaluation of the intervention in order to justify the use of health care resources .

Dr Josep Vidal-Alaball

Competing interests: None declared