Salut i llibertat personal

Per Josep Vidal i Alaball (metge)


Ja son uns quants els països, principalment europeus, que han prohibit fumar en els llocs públics. A la Gran Bretanya, Escòcia ho va fer el març passat i l'any vinent tenen previst fer-ho Anglaterra i Gal.les. Aquestes prohibicions han fet renéixer un debat interessant sobre on comença i on acaba la llibertat personal per fumar, beure o menjar aliments que perjudiquen la salut. Els auto-anomenats "llibertaris" creuen que tothom te el dret a fer el que vulgui amb la seva salut i que ningú t'ha de dir el que pots menjar, veure o si pots fumar o no. Creuen fermament que la llibertat personal està per sobre de qualsevol altre consideració. A l'altre costat de l'argument hi han els quins creuen que cal evitar que la gent tingui estils de vida que se sap que perjudicaran la seva salut. Creuen que els governs han d'intervenir per tal de crear les condicions necessàries perquè la població ho tingui més fàcil per assolir estils de vida saludables.Personalment, jo sóc dels quin pensa que cal intervenir. En el cas del tabac cal protegir els drets dels no-fumadors que es veuen exposats al fum dels fumadors. Perquè els fumadors han de tenir el dret a intoxicar i perjudicar la salut de l'altre gent? O és que potser els no-fumadors no tenen el dret de que se'ls hi protegeixi la seva salut? Perquè els treballadors de bars i discoteques i altres locals públics han de posar en risc la seva salut només pel simple fet de treballar?. En el cas de menjars poc saludables la situació es una mica diferent ja que no afecta la salut de les persones que no els mengen, però també crec que hi han raons que justifiquen intervenir. Sobretot cal que hi hagi legislació que obligui als fabricants a posar a les etiquetes informació que ajudi als consumidors a escollir els productes que mengen sense el risc de ser enganyats. Cal assegurar que els interessos comercials no estiguin per sobre de consideracions de salut. Cal també facilitar que el menjar saludable estigui a l'abast de totes butxaques i no només dels quins el poden pagar. Només quan tot això sigui possible es podrà parlar de que els consumidors escullen lliurement el que mengen. Espero que ben aviat Catalunya segueixi el mateix camí que altres països desenvolupats i intervingui directament per tal de protegir la salut de la seva població en temes tan importants com el tabac o el menjar poc saludable. El primer pas, que no es pot endarrerir més ha de ser la prohibició de fumar en tots els llocs públics.