Biomarcadors sanguinis i longevitat extrema
Biomarcadors sanguinis i longevitat extrema: què diferencia els centenaris a Catalunya?
Un estudi obert publicat a Biogerontology analitza milers d’històries clíniques d’atenció primària a Catalunya (2015-2022) per entendre quins biomarcadors sanguinis s’associen a arribar -o no- als 100 anys. L’equip compara centenaris amb persones de ≥92 anys que van morir abans dels 100, aplicant emparellament 1:1 i models multivariants que controlen factors individuals i contextuals (inclosa la dependència espacial).
Punts clau
- Ferritina i colesterol: valors intermedis, associats a més longevitat.
- Glicèmia: HbA1c i glucosa en dejú elevades redueixen la probabilitat d’arribar als 100.
- Ronyó i metabolisme: creatinina i àcid úric més baixos, associats a longevitat.
- Pandèmia: millores estandarditzades en biomarcadors -més probabilitat d’esdevenir centenari.
- Context: més desavantatge socioeconòmic i neighbourhood inequality entre centenaris, i major residència en àrees urbanes.
Com s’ha fet l’estudi
Cohort retrospectiva basada en SIDIAP. Casos: persones que ja eren centenàries o hi van arribar durant 2015-2022. Controls: ≥92 anys que van morir abans dels 100. Emparellament 1:1 sense reemplaçament i models mixtos (GLMM) amb enfocament Bayesian-INLA, incloent efectes aleatoris per parella i una component espacial per ABS (basic health area).
Per què importa
Els biomarcadors aporten pistes útils, però no expliquen tota la longevitat: el treball subratlla la interacció entre biologia, comportaments i context. Per a l’atenció primària, reforça la importància del control glicèmic, del monitoratge renal-metabòlic i d’abordar determinants socials.
Comments