Visites presencials i control de DM
Menys visites presencials, pitjor control de la diabetis tipus 2
Resultats d’un estudi del 2021 de Diabetes Research and Clinical Practice (vol. 182) sobre 287 equips d’atenció primària a Catalunya (2019–2020).
Què s’ha estudiat
Anàlisi retrospectiva de més de 300.000 pacients amb DM2 per avaluar com la reducció d’hores de visita presencial durant la pandèmia va impactar en cribratge, seguiment i control (9 indicadors EQA) i en la incidència de nous casos.
287
CAP analitzats
−50%
caiguda visites presencials (set.–des. 2020)
>300k
pacients amb DM2
Resultats clau (2020 vs 2019)
- Cribratge de peu diabètic: −51,6%.
- Cribratge de retinopatia: −25,7%.
- Control glucèmic (HbA1c < 8%): −21,2% (i proves d’HbA1c: −18,0%).
- Control de TA (<150/95): −33,7% (i mesures de TA: −29,5%).
- Incidència de DM2: −25,6% (possible infradiagnòstic).
- HbA1c > 10%: +34% (pitjor control en un subgrup).
Gradient d’efecte: CAP amb < 11 visites/setmana/professional van patir reduccions
substancialment més grans que els CAP amb > 40.
Exemples del gradient per disponibilitat presencial
Peu diabètic
−60,7%
(< 11 visites)
vs
Peu diabètic
−38,2%
(> 40 visites)
HbA1c < 8%
−27,5%
(< 11)
vs
HbA1c < 8%
−12,5%
(> 40)
Control TA
−40,2%
(< 11)
vs
Control TA
−24,3%
(> 40)
Lectures per a la pràctica
- La presencialitat importa en cribratge i control de DM2: limitar-la empitjora indicadors.
- Telemedicina útil, però no suficient quan és “forçada”; cal model híbrid amb criteris clínics.
- Risc d’infradiagnòstic: la caiguda d’incidència suggereix casos no detectats.
- Prioritzar pacients amb HbA1c elevada i crònics fràgils en la recuperació de cites presencials.
Comments