dissabte, d’octubre 13, 2007

La grip, un problema de salut pública

Josep Vidal i Alaball

berguedà actual 11/10/07

La grip és una malaltia infecciosa vírica de les vies respiratòries molt contagiosa. Es calcula que entre el 5% i el 20% de la població general i fins el 50% o més de les persones internades en institucions tancades emmalalteix de grip cada any. Això dóna lloc a un important nombre de consultes mèdiques i dies laborables perduts com a conseqüència de la malaltia i la seva convalescència, que pot oscil·lar entre dies i setmanes. La grip pot ser mortal, principalment en persones grans o amb factors de risc preexistents. A diferència d’altres virus com el de l’hepatitis B o xarrampió, el virus de la grip varia les seves característiques amb facilitat, per això les vacunes s’han d’elaborar cada temporada i cal que ens vacunem cada any.

Arriba al Berguedà la campanya preventiva contra la grip

Josep Vidal i Alaball
berguedà actual 11/10/07

El sistema mèdic aconsella la vacunació a col·lectius de risc com: persones grans, malalts respiratoris i professionals exposats

El dia 1 d’octubre va començar la campanya de vacunació antigripal a Catalunya que s’allargarà fins al 30 de novembre de 2007. Les vacunes estan disponibles de forma gratuïta en els centres d’atenció primària de la nostra comarca. La temporada 2005-2006 es van distribuir a Catalunya 1.336.507 vacunes als centres d’atenció primària i altres centres vacunals de Catalunya, això va suposar un 70,2% de les persones susceptibles de vacunació.

La vacunació antigripal està adreçada principalment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip com són: persones de 60 anys d’edat o més, persones internades en institucions tancades (residències geriàtriques, centres de malalties cròniques i malalties mentals, etc), adults i infants amb malalties pulmonars (inclòs l’asma) o cardiovasculars cròniques, adults i infants que pateixen malalties metabòliques (com la diabetis mellitus), renals o hepàtiques cròniques, anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió. La vacuna també està indicada i es considera segura en dones embarassades.

També s’adreça als persones o grups que poden transmetre la grip a persones d’alt risc com són: treballadors de la salut tant de l’atenció primària com l’hospitalària, treballadors d’institucions (residències geriàtriques o centres de malalts crònics) que tinguin contacte amb pacients o residents, personal que presta assistència domiciliària a individus d’alt risc (infermeria, treballadors voluntaris, etc) i persones que conviuen amb persones d’alt risc. També es recomana la vacunació en persones que efectuen serveis essencials per a la comunitat (policies, bombers, personal de protecció civil, etc) per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals.

La campanya de vacunació antigripal 2007-2008 té com a objectius incrementar la cobertura de vacunació antigripalfins al 74% de la població de grups de risc i millorar la cobertura en treballadors de la salut, ja que tot i la importància de la vacunació, la cobertura assolida fins ara en aquest grup ha estat baixa.

Les persones a les quals els està indicada la vacuna i volen rebre-la es poden adreçar als centres d'atenció primària de salut de la nostra comarca on els indicaran que cal fer per obtenir-la. Alguns centres, com el Consultori de Bagà, tenen previst fer 1 setmana intensiva de vacunació, tot i que la vacuna es podrà obtenir també fins al final de la campanya. Aquest centre també té previst revisar l’estat vacunal de les persones que acudeixin a vacunar-se i oferir, quan calgui, altres vacunes recomanades.

dissabte, de juny 16, 2007

27 de maig: canvi generacional

Josep Vidal i Alaball
Bergueda Actual

Es poden analitzar les passades eleccions municipals del 27 de maig a Berga de moltes maneres i en moltes claus diferents; la pèrdua de l’Alcaldia quasi segura per part del PSC i la recuperació de la mateixa per CiU, l’irrupció de la CUP, la davallada d’ERC, el nou fracàs d’Iniciativa per Catalunya per ser representada a l’ajuntament de la ciutat .... Jo però les voldria valorar des d’un altre punt de vista ja que crec que aquestes eleccions municipals a Berga han representat un canvi generacional per als polítics berguedans. Si es confirma la notícia que en Ramon Camps no continuarà com a líder del PSC de Berga, desapareixerà l’últim dels tres grans protagonistes de la vida política que en la meva opinió ha tingut Berga en els darrers 25 anys juntament amb en Jaume Farguell i en Josep Badia. Si en Farguell va ser apartat de l’ajuntament l’any 1999, fa uns mesos l’hi va tocar el torn a en Badia que ja no va ser present a les llistes de CiU. Això ha anat acompanyat de l’aparició de nous polítics de menys de 40 anys que han passat a ocupar llocs importants en les llistes dels principals partits polítics de la ciutat. Si bé no és un polític nou ja que fa 8 anys que és regidor, el nom més destacat dintre d’aquests joves polítics és en Juli Gendrau, el que properament amb quasi seguretat serà nou Alcalde de la ciutat. No cal oblidar però altres polítics que també tenen menys de 40 anys com Daniel Bullich o Antoni Baños del PSC i Jaume Vegas i Rosa Guitart de CiU. Una menció especial cal fer-la per la CUP, una candidatura formada exclusivament per gent jove i que amb noms com Natxo Romero o Anna Maria Guijarro aspiren a protagonitzar el futur polític de la nostra ciutat. Alguns han donat la culpa dels seus mal resultats a la presencia de la CUP, potser tenen raó, però també caldria que analitzessin perquè els partits polítics tradicionals no ha estat capaços d’encabir a gent de la CUP que han demostrat que tenien una maduresa política suficient com per atraure un nombre important de vots dels berguedans. Voldria aprofitar aquest article per demanar a tota aquesta nova generació de polítics que treballin conjuntament per aconseguir que molts altres joves trobin que val la pena de perdre mitja hora de la seva vida per exercir el seu dret al vot, crec que la taxes d’abstenció els haurien de fer reflexionar profundament.

Berga, 12 de juny del 2007

dissabte, de febrer 03, 2007

Berga, uns anys després (introducció)

Per Josep Vidal i Alaball


He tornat a viure a Berga després de molts anys d'estar a la Gran Bretanya. És evident que la ciutat ha canviat molt en el últims anys i per això m'he proposat escriure de manera més o menys periòdica al Berguedà Actual per descriure els canvis que he trobat la la meva ciutat i també a la comarca en general. La meva intenció inicial no és la de ser crític amb la ciutat i la comarca però la condició humana sempre tendeix a notar més les coses negatives que les positives. També és cert que quan es veuen més els problemes és quan fa un temps que no vius en un lloc, quan els pateixes diàriament ja t’hi acostumes.

Em volia estrenar amb un tema polèmic; la circulació viària a Berga. Com ha empitjorat el trànsit a Berga en els últims 10 anys és una de les coses que m'han xocat més des de que he tornat. Fa uns anys era impensable haver de fer 10 o 15 minuts de cua en una cruïlla de la ciutat, però ara això és una norma que es repeteix cada matí i cada tarda en molts carrers. He de reconèixer que els Berguedans tenim una gran part de culpa en que la circulació sigui tant dolenta en determinades hores del dia, ja que cada vegada agafem més el cotxe per fer trajectes més petits. De fet, a Berga el 90% dels trajectes es poden fer perfectament a peu. Però també s'ha de dir que l'ordenació del transit no sembla la més adequada en alguns punts neuràlgics de la ciutat. Les cruïlles del Carrer Pere III amb el Passeig de la Pau i del final de la Ronda Moreta són punts negres i no sembla que s'hi hagi fet res per resoldre el problema en els últims 5 o 6 anys. La localització dels passos zebra tampoc sembla molt encertat (alguns estan al mig de corbes o estan duplicats) i n'hi han molts de mig esborrats. A vegades em pregunto si els passos zebra han estat pintats per la funerària local... Els pocs semàfors que hi han no sembla que facin gaire bé la seva funció ja que funcionen independentment del trànsit que hi hagi. Sovint t'has d'esperar quan no ve cap cotxe. Actualment moltes ciutats tenen semàfors que es regulen en funció de la circulació que hi ha en la zona i crec que posar-los seria una bona inversió per a la ciutat.

Tots tenim una part de responsabilitat en el trànsit de la nostra ciutat i tots hauriem de fer un esforç per millorar-la, és clar que el creixement actual en la circulació de Berga no és sostenible.



Berga, 24 de gener del 2007

Salut i llibertat personal

Per Josep Vidal i Alaball (metge)


Ja son uns quants els països, principalment europeus, que han prohibit fumar en els llocs públics. A la Gran Bretanya, Escòcia ho va fer el març passat i l'any vinent tenen previst fer-ho Anglaterra i Gal.les. Aquestes prohibicions han fet renéixer un debat interessant sobre on comença i on acaba la llibertat personal per fumar, beure o menjar aliments que perjudiquen la salut. Els auto-anomenats "llibertaris" creuen que tothom te el dret a fer el que vulgui amb la seva salut i que ningú t'ha de dir el que pots menjar, veure o si pots fumar o no. Creuen fermament que la llibertat personal està per sobre de qualsevol altre consideració. A l'altre costat de l'argument hi han els quins creuen que cal evitar que la gent tingui estils de vida que se sap que perjudicaran la seva salut. Creuen que els governs han d'intervenir per tal de crear les condicions necessàries perquè la població ho tingui més fàcil per assolir estils de vida saludables.Personalment, jo sóc dels quin pensa que cal intervenir. En el cas del tabac cal protegir els drets dels no-fumadors que es veuen exposats al fum dels fumadors. Perquè els fumadors han de tenir el dret a intoxicar i perjudicar la salut de l'altre gent? O és que potser els no-fumadors no tenen el dret de que se'ls hi protegeixi la seva salut? Perquè els treballadors de bars i discoteques i altres locals públics han de posar en risc la seva salut només pel simple fet de treballar?. En el cas de menjars poc saludables la situació es una mica diferent ja que no afecta la salut de les persones que no els mengen, però també crec que hi han raons que justifiquen intervenir. Sobretot cal que hi hagi legislació que obligui als fabricants a posar a les etiquetes informació que ajudi als consumidors a escollir els productes que mengen sense el risc de ser enganyats. Cal assegurar que els interessos comercials no estiguin per sobre de consideracions de salut. Cal també facilitar que el menjar saludable estigui a l'abast de totes butxaques i no només dels quins el poden pagar. Només quan tot això sigui possible es podrà parlar de que els consumidors escullen lliurement el que mengen. Espero que ben aviat Catalunya segueixi el mateix camí que altres països desenvolupats i intervingui directament per tal de protegir la salut de la seva població en temes tan importants com el tabac o el menjar poc saludable. El primer pas, que no es pot endarrerir més ha de ser la prohibició de fumar en tots els llocs públics.